Paremiologia catalana comparada digital

A menut

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1805.

Á menud

2 fonts, 1805.
M. adv. sovint.
Equivalent en castellà: Á menudo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Menud, da», p. 85.
M. adv. sovint.
Equivalent en llatí: Crebro frequenter.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Menud, da», p. 85.
Sinònim: Sovint.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Menud», p. 219. Impremta de Josep Torner.

A menut

2 fonts, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis. Adverbis de temps. Composts ó frases adverbials», p. 95. Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1761. Publicacions de la Universitat de València.

A menudet

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1761. Publicacions de la Universitat de València.

Á menut

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Á menudo.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Compuestos ófrases adverbiales», p. 131. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

A menut (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Sovint.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. Barbarismes. A», p. 13. Baguñá, editor.