Loc. prep. [LC] Introdueix un complement constituït per un sintagma nominal o per un pronom personal fort; sense la preposició de, el complement pot ésser expressat pel possessiu corresponent en la forma de femení singular. En estat de submissió a la voluntat de [algú].
L'edifici amb les portes obertes és a mercè dels curiosos. | Es va posar a mercè d'ell. | Estaràs tota la vida a mercè seva. | El té a la seva mercè.
Sinònim: A la mercè de.
Loc. prep. [LC] Introdueix un complement constituït per un sintagma nominal o per un pronom personal fort; sense la preposició de, el complement pot ésser expressat pel possessiu corresponent en la forma de femení singular. En estat de dependència de [un agent, un element].
El vaixell restà a mercè dels vents. | La naturalesa és poderosa; estem a mercè d'ella. | Les forces de la natura són incontenibles; estem a mercè seva. | Es desfermà una tempesta: al cap d'uns minuts el veler navegava a la seva mercè.
Sinònim: A la mercè de | A mercè de l'atzar | A mercè de les circumstàncies.
El vaixell anava a mercè de tots els vents.
Lloc: Vic (Osona).
Al voler de.
Sinònim: Veg. A la disposició de.