Paremiologia catalana comparada digital

A n'en Putifeina, muda-li l'eina

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.

A n'en Putifeina, muda-li l'eina

2 fonts, 1935.
Aplicat als mal feiners, que cap eina no els va bé i que mai no troben res a propòsit per a treballar.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 175. Editorial Selecta-Catalonia.
Aplicat als malfeiners que sempre busquen excuses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 534. Edicions 62.

A putifeina, mudau-li d'eina

2 fonts, 1926.
Significa que els malfeiners solen esser poc constants en una feina fixa i canvien sovint de treball.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Putifeina Refr». Editorial Moll.
Significa que els malfeiners solen esser poc constants en una feina fixa i canvien sovint de treball (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2349 Putifeina», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

Putifeina, muda-li d'eina

2 fonts, 1984.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 3490», p. 497. Columna Edicions.
Qui no vol feina prova de tot.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A un «putifeina» muda-li d'eina

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 7. Setmanaris i Revistes, SL.

Putifeina, / mida-li l'eina

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Feina», p. 73. Edicions Polígrafa.

Putifèina, múda-li d'èina

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XIX.- Fèines, oficis», p. 303. Institut Menorquí d'Estudis.