Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
A qui cerca el bé dels altres, el diable li pren el seu
15 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1884.
A qui busca el dels altres, el diable li pren el seu
2 fonts, 1951.
A qui busca «lo» (allò que és) dels altres, Déu li lleva «lo» (allò que és) seu
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
A qui busca el dels altres, ve el diable i li pren el seu
1 font, 1992.
A qui busca lo dels altres, / lo diable pren lo seu
1 font, 1967.
A qui busca lo dels altres, lo diable li pren lo seu
1 font, 1900.
A qui busca lo dels altres, lo diable pren lo seu
1 font, 1884.
Sinònim: Jo pel teu, y'l diable pel meu.
Equivalent en castellà: Nos por lo ajeno y el diablo por lo nuestro.
A qui busca lo dels atres, Deu li lleva lo seu
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
A qui cerca çò dels altres, prèn lo sèu lo diable
1 font, 1905.
Proverbis castellans.
A qui cerca el bé dels altres, / el diable li pren el seu
1 font, 1969.
Equivalent en francès: A celui qui cherche le bien des autres, / le diable prend le sien.
Lloc: Catalunya del Nord.
A qui cerca el dels altres, el diable li pren el seu
1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
A qui cerca lo dels altres, el diable li pren lo seu
1 font, 1926.
A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu
1 font, 2008.
Al qui vol «lo» (allò que és) dels altres, el diable li lleva «lo» (allò que és) seu
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.