Aquesta dita es refereix a tenir bona o mala sort en la vida. S'origen és molt antic. A temps vells creien que en néixer una persona, naixia també un nou estel, que el guiava, per bé o per mal, fins a la mort. Es dia que sa persona finava, s'estrella també desapareixia, eren ses estrelles amb coua que tant sovint podem observar al cel. Encara no fa molts d'anys, ses velles, en veure una estrella amb coua que es perdia de vista deien: «al cel mos trobem dins de molts anys» (segueix a l'original).
Lloc: Eivissa.