Paremiologia catalana comparada digital

A qui diu mal, la llengua li caigui

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1992.

A qui diu mal, la llengua li caigui

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La comunicació lingüística. Difamació», p. 152. Edicions Tres i Quatre.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

A qui diu mal, la llengua li caiga

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 244», p. 656. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Parlar». Web.

A qui diu mal la llenga li caigui

1 font, 2017.
Les males llengües fan estralls.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Refranys, adagis i proverbis», p. 213. Salvat, S.A. de Ediciones.

A qui diu mal la llengua li caigui

1 font, 2011.
Les males llengües fan estralls.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Refranys, adagis i proverbis», p. 528. Edicions Salòria.

A qui diu mal la llengua li cau

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Llengua», p. 196. Universitat Miguel Hernández.

A qui li diu mal, la llengua li caigui

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.