Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pastor», p. 1033. Editorial Selecta-Catalonia.
A qui no té traces, el llop se'l menja
12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.
A qui no té traces, el llop se'l menja
8 fonts, 1932.
S'ha de tenir espenta i ser decidit i resolt en la vida per a no sucumbir davant l'adversitat.
Sinònim: Similar: El que val, val, i el que no, municipal.
Equivalent en castellà: Similar: Al haragán y al pobre, todo le cuesta el doble.
A qui no té traces el llop se'l menja
1 font, 1987.
A qui no té trasses el llop s'el menja
1 font, 1928.
Lloc: Lleida.
A qui no té trasses, lo llop se'l menja
1 font, 1910.
Lo llop en aquest cas es la miseria.
Lloc: Besalú (Garrotxa).
Qui no es val de traces, el llop se'l menja
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui n'a recours à des ruses, le loup le mange.
Lloc: Catalunya del Nord.