Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

A tothom plau son cant i son infant

20 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1891.

A tothom plau el seu cant i el seu infant

9 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Correu / Borniquel Campbell, Víctor (2010). Correu electrònic.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Equivalent en esperanto: Ĉiu vulpo sian voston laŭdas | Ĉio sia estas plej ĉarma.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Llar, família, amics i enemics | Hejmo, familio, amikoj kaj malamikoj», p. 16. Associació Catalana d'Esperanto.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 195. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 85. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.
(1999): L'Estel «Refranys (I)», p. 11. Revista L'Estel.

A tothom plau son cant i son infant

6 fonts, 1950.
Confirma que cadascun està satisfet del que és seu.
Lloc: Illes Balears.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1101. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. L'egoisme», p. 105. Pagès Editors.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «4. Ballant i cantant. A», p. 91. Edicions Tívoli.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 671», p. 605. Columna Edicions.
Ricart Matas, Josep (1950): Refranero internacional de la música y de la danza «Canto. LXVI. Canción, cantares, copla. Refranes», p. 237. Archivo de Etnografía y Folklore de Cataluña.

A tot hom plau son cant e son enfant

2 fonts, 1891.
Font: Proverbis àrabs, un manuscrit del s. XIV.
Bofarull, M. de (1891): Proverbis àrabs, dins L'Avenç, III, 1891 «Foli 107 sota l'epígraf 'Ex proverbis arabum'», p. 122. L'Avenç.
Mettmann, Walter (1989): «Proverbia arabum» eine altkatalanische sprichwörter-Uns sentenzensammlung «In Romanische Forschungen, 101. Bd., H. 2/3 (1989), p184-207», p. 198.

A tothom li agrada es seu cant i es seu infant

1 font, 2008.
Tot el que és propi.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.1. Balls i música. Refranys», p. 55. Editorial Moll.

A tothom plau son (o el seu) cant i son infant

1 font, 1999.
El que és propi agrada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 255. Edicions 62.

A tothom plau son cant / i son infant

1 font, 1969.
En aquesta edat els infants són molt mimats.
Lloc: Maldà.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Infant 4», p. 317. Edicions Polígrafa.