Paremiologia catalana comparada digital

Advocat que xerra molt, no diu cosa bona

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Advocat que xerra molt, no diu cosa bona

6 fonts, 1926.
Lloc: Barcelona, Manresa.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Advocat Refr.-g)», p. 224. Editorial Moll.
És missió dels advocats convèncer i per això s'ha de parlar, i bé. Però també hi ha una dita que ens ensenya que a l'home se l'agafa per la paraula… i al bou per les banyes.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.7. Justícia. 2.7.1. Missers i jutges. Refranys», p. 74. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 158», p. 237. Columna Edicions.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 2. Los mallorquines y demás baleares. b) Espigolant 13) Missèrs i jutges», p. 44. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 367. Edicions 62.

Advocat que xerra molt no diu cosa bona

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1152. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1153. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. La justícia i les lleis», p. 130. Pagès Editors.

Advocat que xerra molt / no diu cosa bona

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Advocat», p. 78. Edicions Polígrafa.