S'usa per a ridiculitzar esforços mal utilitzats.
Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.
Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya
4 fonts, 1918.
Sa diu casi sempre en tò de nyefa, a un qui fa esforçus inútilment, per lo que no ho val emplear-s'hi.
Lloc: Menorca.
S'usa per ridiculitzar esforços mal utilitzats.
Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya!
3 fonts, 1926.
Ho diuen en to de berba per fer aguantar qualque cosa a un mosso o al.lot.
Lloc: Ciutadella.
Es diu referint-se a una persona que es veu obligada a sofrir amb resignació coses intolerables.
Lloc: Men.
Per últim, en el fràsic antroponímic del DCVB hi ha alguns casos en què l'antropònim acompleix la funció vocativa que li és pròpia. És a dir, amb ell cridem l'atenció del nostre receptor i ens adrecem directament a ell. Tanmateix aquesta funció apareix molt impersonalitzada, Encara que l'antropònim siga clarament un vocatiu i aparega la referència personal de segona persona, el fet que la funció predominant siga la generalitzadora, augmenta l'efecte d'impersonalitat de la UF.
Font: DCVB.
F. dir. Anima alguna persona que ha de patir amb resignació coses molt doloroses. Lluc: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Lucius» ('lluminós').
Sinònim: Aguanta, Roc, que l'avi combrega!
Aguanta Lluc que ta mare t'escanya
1 font, 1993.
Es diu referint-se a una persona que es veu obligada a sofrir amb resignació coses intolerables (D.).
Aguanta Lluc! que ta mare t'escanya
1 font, 1984.
Recomanar paciència.
Lloc: Menorca.
Aguanta Lluc!, que ta mare t'escanya
1 font, 1984.
Sofrir amb resignació.
Lloc: Menorca.