Paremiologia catalana comparada digital

Ah!

22 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1814.

Ah!

6 fonts, 1839.
Interj. de dolor o queixa.
E Aloma dix: Ah Iassa, cativa! Perdut he de veer lo meu fill Blanquerna (Llull Blanq., cap. 8).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Ah! a)», p. 332. Editorial Moll.
Interj. d'admiració.
Ah Deus gloriós, acabat en tots acabaments (Llull Cont. 100).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Ah! b)», p. 332. Editorial Moll.
Interj. de plaer.
Mireu si n'era de presumptuós. Ah!… Però era un estat d'esperit molt agradable (Ruyra Parada 3) sí: es Museo Balear (Ignor. 1).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Ah! c)», p. 332. Editorial Moll.
Interj. d'advertiment repentí en una cosa que s'era oblidada o en què no havíem pensat.
Hey ha res més?… Ah! sí: es Museo Balear (Ignor. 1).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Ah! d)», p. 332. Editorial Moll.
De alegria.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Alegría.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Amenaza, enfado ó indignacion.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Burla y escarnio.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 138. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Equivalent en castellà: Ah.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol X. De las interjeccions», p. 158. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Eh.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol X. De las interjeccions», p. 158. Imprenta de A. Berdeguer.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en castellà: Ah!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en francès: Ah!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en italià: Ah!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en italià: Deh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en llatí: Ah!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en llatí: Heu!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ah!», p. 70. Impremta de Josep Torner.
(simples). ara ho comprenc o Jo estava equivocat.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Resum teòric. Locucions interjectives», p. 59. Tàndem Edicions.

Ah

2 fonts, 1814.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.