Interj. de dolor o queixa.
E Aloma dix: Ah Iassa, cativa! Perdut he de veer lo meu fill Blanquerna (Llull Blanq., cap. 8).
Ah!
23 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1814.
Ah!
6 fonts, 1839.
Interj. d'admiració.
Ah Deus gloriós, acabat en tots acabaments (Llull Cont. 100).
Interj. de plaer.
Mireu si n'era de presumptuós. Ah!… Però era un estat d'esperit molt agradable (Ruyra Parada 3) sí: es Museo Balear (Ignor. 1).
Interj. d'advertiment repentí en una cosa que s'era oblidada o en què no havíem pensat.
Hey ha res més?… Ah! sí: es Museo Balear (Ignor. 1).
De admiracion. Las mas comunes.
De alegria.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Amenaza, enfado ó indignacion.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Alegría.
Burla y escarnio.
Equivalent en castellà: Ah.
Equivalent en castellà: Eh.
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en castellà: Ah!
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en francès: Ah!
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en italià: Ah!
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en italià: Deh!
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en llatí: Ah!
Interj. de dolòr ó pena, que equival a Ay!
Sinònim: Ay!
Equivalent en llatí: Heu!
(simples). ara ho comprenc o Jo estava equivocat.
Lloc: País Valencià.
Ah
3 fonts, 1814.
Les interjeccions més usades.
Interj. Expressa una emoció viva d'alegria, de dolor, d'indignació, d'admiració, de sorpresa, de por, de contrarietat; també es fa servir per manifestar dubte, tranquil·litat i en advertir sobtadament un oblit. Mot de creació expressiva que també eixstia en llatí, El trobem en tot el domini lingüístic romànic i també en altres llengües.
—Ah, cavaller, / si tu vols ésser bon guerrer, / ama bé fer! (Ramon Llull, «Dels prínceps», Lo convili, 1311).