Paremiologia catalana comparada digital

Pensat i fet

32 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Pensat i fet

27 fonts, 1981.
Frases fetes o expressions.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVII. Van de per lliure», p. 155. Autoedició.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Juliol», p. 15. Ajuntament de Cocentaina.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «P», p. 89. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Carles i Guàrdia, Paco (1996): La Ràpita en el temps «Dites», p. 318. Autoedició.
Actuant amb promptitud, sense dilació.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fer», p. 207. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 116. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Els discurs és acció, les paraules són actes.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «1. La teoria dels actes de parla i les parèmies», p. 21. Publicacions de la Universitat de València.
Dimoni emplomat (2014): «https://twitter.com/dimoniemplomat». Twitter.
Realitzat sense preparació o amb molt poca.
Va ésser pensat i fet allò de venir-vos a visitar. No vam ni preveure la possibilitat que us pogués molestar la nostra visita.
Sinònim: Dit i fet, tan aviat dit com fet, vist i no vist.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ràpid». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Arribar i moldre.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «72», p. 34. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1618», p. 78. Columna Edicions.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. P», p. 111. Consell de Mallorca.
Realitzat sense preparació o amb molt poca.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 123. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
De sobte o també meditat i executat.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 76. Editorial l'Esquer.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «P», p. 153. Autoedició.
«Ja està —van pensar—. El jubilem i després farem la nostra.» I, au, pensat i fet: es treuen de la butxaca això de la jubilació i em llencen al carrer com una andròmina.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Conte del vell tramviaire», p. 32. Edicions de la Magrana.
Font: BM, G, FI, FX, ME, MR, PR, VR, VT.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «pensar i saber», p. 64. Instituto de Estudios Turolenses.
I, au, pensat i fet: es treuen de la butxaca això de la jubilació i em llencen al carrer com una andròmina.
Font: De l'obra de Jesús Moncada («Conte del vell tramviaire», Històries, 31-32).
Morvay, Karoly (2012): Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. Fraseologia i territori en l'obra literària de Jesús Moncada, dins Géolinguistique 13/2012, p. 2. Universitat de Girona.
Al segon volum (Aportacions de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, II) enregistrem les unitats fraseològiques documentades per altres diccionaris, però no en la forma o/i en el sentit utilitzats per Moncada.
Font: De l'obra de Jesús Moncada.
Morvay, Karoly (2012): Mirar amb un ull a Xerta i l'altre a Tivenys. Fraseologia i territori en l'obra literària de Jesús Moncada, dins Géolinguistique 13/2012, p. 2. Universitat de Girona.
Lloc: València (Horta).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Es refereix a les coses fetes de pressa tot just i deades i ja posades en pràctica (D.). Vegi's n. 627.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2172 Pensat», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Vinaròs.
Redó Vidal, Ramon (1997): Cançons i costums de Vinaròs «Dites populars que es diuen en Vinaròs», p. 292. Editorial Antinea.
Són elements genuïns dels refranys, la brevetat, la mètrica i la rima. La brevetat, com havem dit, està molt en caràcter de la llengua valenciana, ja que ninguna com ella, entre totes les romàniques, ha fet ús, en la seua evolució, del «Principi d'economia de forces», dit també del «menor esforç», degut sense dubte, al caràcter dels mateixos valencians.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Pròleg escrit pel P. Lluís Fullana Mira (O.F.M.) per al «Refranyer valencià» recopilat per Estanislao Alberola i Manuel Peris Fuentes, publicat a València en 1928», p. 41. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 54. Edicions Víctor.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 139. Eixam Edicions.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 20. Edicions del Bullent.

Pensat i fet!

1 font, 1998.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Novembre 1998». Web.

Pensat y fet

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «P», p. 209. Editorial Arte y Letras.

Ser [una cosa] pensat i fet

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 1624», p. 79. Columna Edicions.

Ser una còsa pensat y fet

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 264. Editorial Arte y Letras.