Paremiologia catalana comparada digital

Alçar el gall

7 recurrències. Primera citació: 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 8. Relacions humanes. H. Caràcter. Caràcter. Vanitat», p. 722. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. A. Activitats generals. Parlar. Qualitats o defectes en el parlar. Veu alta, cridar», p. 793. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 34», p. 645. Columna Edicions.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.
Parlar amb intemperància o violència; alçar el volum de veu per a replicar a algú de manera irada.
Si li alces el gall a ta mare et pegue un mastegot que te'n recordaràs, mal educat!
Rodamots (2026): «Alçar el gall - 5915 - https://rodamots.cat/alcar-el-gall/». Rodamots.
Pretendre d'excel·lir, no sempre amb fonament.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 118. Eixam Edicions.