Paremiologia catalana comparada digital

Al defora

15 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1979.

Al defora

10 fonts, 1979.
Al camp, fora de casa, a camp obert.
Quan van a l'Argullol dinen al defora, els hi «aprio» un badall i així s'«estuvien» de tornar per dinar | (Les ovelles) Són unes bèsties molt selectives amb lo «minjar» que han de sortir al defora.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adverbis i locucions», p. 77. La Musca.
Fora, al camp.
Equivalent en castellà: Por defuera.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Defora», p. 84. Enciclopèdia Catalana.
Al defora de la casa hi havia un pàrking per al cotxe.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 24. Llibres de l'Index, S.A..
Camp o tros.
Els hòmens van al defora a treballar.
Meix Boira, Loreto (2006): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 2006, Núm. 43, p. 23-26 «Algunes paraules gandesanes - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216821», p. 24. Racó.cat.
A l'exterior d'una estància.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 82. Editorial Millà.
S'havien d'aprofitar tots els dies, al defora.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol IX. De Tots Sants a Sant Andreu», p. 142. Editorial Fonoll.
Al camp (per oposició al poble).
Lloc: Camp de Tarragona, Segarra, Urgell.
Serrano i Bonell, Ramon (1987): Carrilet, 68 (1/5/1987) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «d»», p. 21. Revista Carrilet.
Fora de la població, al tros, al camp.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.A. Locucions», p. 111. Web.
Al camp.
Lloc: La Fatarella (Terra Alta).
Tió i Pasqual, Pilar (1986): Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 1986, Núm. 11, p. 13-17 «Paraules pròpies de la Fatarella i el seu sinònim central (Martorell) o Breu diccionari resumit fatarellut-català central - https://raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216466/294789», p. 15. Racó.cat.
Locucions adverbials de lloc.
(1997): Curs d'escriptura catalana «17.1 L'adverbi», p. 17.5.

A defora

2 fonts, 2014.
A la part exterior d'una localitat. Pego diuen «a defora» per a tot el que siga fora del poble.
On vas? A defora | Xica, el teu home on treballa? A defora.
Lloc: Pego (Marina Alta).
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 12. Juli Jordà Mulet.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.

Adefora

1 font, 2019.
Adv. en rec. Formes nostres de dir: dins, fora i dintre.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «A», p. 25. Edicions Baix Empordà.

Al defora (d'algun lloc)

1 font, 2004.
Fora de, a l'extrem de.
Anàrem al defora del poble / T'esperem al defora.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fora». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Al defora de

1 font, 2000.
Fora de, a l'exterior de.
Anàrem al defora del poble.
Equivalent en castellà: Fuera de.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Defora», p. 84. Enciclopèdia Catalana.