Paremiologia catalana comparada digital

És un ase molt valent, que porta la càrrega i no se'n sent

60 recurrències en 47 variants. Primera citació: 1907.

El burro valent porta càrrega i no la sent

5 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 53. Ajuntament d'Alzira.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Constatació i evidències», p. 129. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Vol ser una crítica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu patiment.
Equivalent en castellà: Similar: Sarna con gusto no pica.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 29. Web.

És un ase molt valent, que porta la càrrega i no se'n sent

4 fonts, 1984.
Correig, M.; Cugat, L.; Rius, D. (1984): Una capseta blanca que s'obre i no es tanca «Els animals. Mamífers», p. 66. Graó Editorial.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de besties i animals. Ases, matxos i mules», p. 115. Editorial Millà.
Cantarella dels infants mofant-se d'algú a qui han posat o penjat quelcom damunt i no se n'adona.
Sinònim: Tinc un ase tan valent que porta càrrega i no se'n sent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.
Vinyets Jiménez, Jordi (1990): Folklore de Sentmenat «Refranys catalans dits a Sentmenat. Els animals», p. 124. Museu Arxiu de Sentmenat.

Burro calent, porta la càrrega i no se la sent

3 fonts, 2007.
Cançoneta de joc infantil.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «B», p. 47. Autoedició.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. B», p. 121. Edicions Víctor.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).
Ventpluig (2017): Història Vall de Guadalest «Refranyer, locucions, frases fetes i dites de la cultura popular de la Vall de Guadalest - http://testistemporumvallguadalest.blogspot.com/2017/03/refranyer-de-la-vall-de-guadalest.html». Blogger.

Burro valent, porta la càrrega i no se la sent

2 fonts, 1980.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «B», p. 83. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Ase», p. 107. J. Huguet Pascual, editor.

Com l'ase de sant Vicenç, que porta la càrrega i no se'n sent

2 fonts, 1935.
Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 205. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit quan es posa un objecte damunt d'algú i no se n'adona.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 537. Edicions 62.

El burro valent, du la càrrega i no la sent

2 fonts, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 220. Manuscrit.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.

L'ase d'en Torrent porta la càrrega i no se'n sent

2 fonts, 1935.
Aplicat als qui podent-se descarregar no ho fan i també quan algú posa quelcom damunt un altre i aquest no se n'adona.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys personals, p. 218. Editorial Selecta-Catalonia.
Dit dels que no volen descarregar-se de feina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 544. Edicions 62.

Ai quin ase tan valent, porta càrrega i no se'n sent

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 21. Editorial Millà.

Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent

1 font, 2006.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals domèstics i de granja». Web.

Ase valent porta la carga / i no se'n sent

1 font, 1966.
Lloc: Terrassa.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Ase», p. 320. Edicions Polígrafa.

Burro calent porta la càrrega i no la sent

1 font, 2014.
A l'escola, quan aconseguíem penjar un paperet o una altra coseta de poc de pes a l'esquena d'un company li cantàvem.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 63. Juli Jordà Mulet.

Burro calent que porta la carrega i no se la sent

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «B», p. 37. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Burro calent, porta la carrega i no se la sent

1 font, 2020.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.

Burro valent porta càrrega i no la sent

1 font, 2019.
Lloc: País Valencià.
Carrion, Edgar (2019): «https://twitter.com/edgar_peludo/status/1130212157524779009». Twitter.

Burro valent, que pòrta la cárrega y no se la sent

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «B», p. 39. Editorial Arte y Letras.

El «burro» calent, la càrrega no la sent

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 80. Editorial l'Esquer.

El «burro» valent du la càrrega i no la sent

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 80. Editorial l'Esquer.

El burret de sant Vicent porta la càrrega i no la sent

1 font, 2014.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «B», p. 63. Juli Jordà Mulet.

El burret tan valent, porta carrega, porta carrega, / el burret tan valent, porta carrega i no se'n sent. / Quan el burret se'n sentirà, la carregueta, la carregueta, / quan el burret se'n sentirà, la carregueta li caurà

1 font, 1985.
Es canta a qui porta una cosa penjada i no ho sap.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B20) Cançons de falda per entretenir els infants», p. 46. Editorial Acebo.

El burro de Mont-ras, porta càrrega i no se'n sent pas

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 25. Editorial Millà.

El burro valent du la càrrega i no la sent

1 font, 1989.
Expressions on apareguen els animals. Hi ha molt bona mostra. Tantes que no deixen estaca en paret. La paraula burro és la més utilitzada.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «VII. D'animals», p. 59. Autoedició.

El burro valent duu la càrrega i no la sent

1 font, 1969.
Equivalent en francès: L'âne vaillant porte la charge et ne la sent pas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Burro, el ruc, l'ase / L'âne», p. 444. Robert Morel Editeur.

El burro valent, duu la càrrega i no la sent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 110. Garsineu Edicions.

El ruquet de sant Vicenç, porta la càrrega i no se'n sent, quan el ruquet se'n sentirà, la carga li caurà

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Ase», p. 24. Editorial Millà.

És un ase molt valent qui porta la càrrega i no se'n sent

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XXI. Els animals. Els animals de càrrega i tir», p. 161. Pagès Editors.

És un ase molt valent, / que porta la càrrega / i no se'n sent

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes «De tota mena», p. 49. Autoedició.

És un ase molt valent, porta carga i no se'n sent

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

És un ase molt valent, porta càrrega i no la sent

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. L'ase», p. 108. Garsineu Edicions.

És un ase molt valent, que porta / la càrrega i no se'n sent

1 font, 1999.
Figueras i Bas, Immaculada (1999): Dites catalanes. Encreuats «De tota mena», p. 42. Autoedició.

És un burro molt valent, porta la càrrega i no se la sent

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «E», p. 152. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

La carregueta de sant Vicenç, se la toca i no la sent

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1240», p. 737. Columna Edicions.

Lo burro valent du la càrrega i no la sent

1 font, 1995.
Font: CR, CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Portar (algú) càrrega i no sentir-se'n

1 font, 1997.
Ser maltractat, explotat, etc., i no queixar-se'n.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Càrrega f.», p. 89. Edicions 62.

Qui té càrrega i no la sent, Déu que li done més

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 169. Edicions Víctor.

Qui te cárrega y no la sent, Deu que li done més

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 48. Real Academia de Historia.

Quin burro tan valent, porta carga i no se'n sent

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «Q», p. 40. Autoedició.

Quin ruquet / tan valent, / porta carga / i no se'n sent

1 font, 1970.
Lloc: Borges Blanques.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 237. Edicions Polígrafa.

Ruquet i tan valent / porta carga / porta carga / ruquet i tan valent / porta carga / i no se'n sent. Quan se'n sentirá / la cargueta / la cargueta / quan se'n sentirá / la cargueta / li caurá

1 font, 1918.
De vegades un noi posa sobre un altre un petit objecte, de pes insignificant, com un paperet, un drap, etc. i com l'altre no se'n adona, llavors canta per a que n'hagui esment la següent cansó. De: Magrinyà i Solé, Carles.
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0504/0048 «Preguntes infantils - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332957». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sant Vicent porte la càrrega i no la sent

1 font, 1995.
Font: FX, MR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Fer i desfer», p. 34. Instituto de Estudios Turolenses.

Semblar el burro de can Valent [que porta càrrega i no se'n sent]

1 font, 1997.
Ser l'ase dels cops.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Burro -ra adj. i s.», p. 66. Edicions 62.

Ser com el burro de Sallent, que porta la càrrega i no se'n sent

1 font, 2017.
Es diu quan algú és de bona fe, gens maliciós, i encara que hagi de traginar el que li pertoca no es queixa ni ocasiona problemes. Cal remarcar que el burro és de Sallent, del pla del Bages —o sigui, de 'pravall' —, no de Cerdanya; per tant, aquesta és un.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 145. Salvat, S.A. de Ediciones.

Tinc un ase molt valent, / porta carga i no se'n sent

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Valent», p. 213. Edicions Polígrafa.

Tinc un ase molt valent: / porta càrrega i no sen sent

1 font, 1907.
Verdaguer, Jacint (1907): Folk-lore «Aforística», p. 87. L'Avenç.

Tinc un ase tan valent que porta càrrega i no se'n sent

1 font, 1999.
Cantarella dels infants mofant-se d'algú a qui han posat o penjat quelcom damunt i no se n'adona.
Sinònim: És un ase molt valent, que porta la càrrega i no se'n sent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Animals de càrrega i de tir», p. 451. Edicions 62.

Tinc un burro molt valent / porta càrrega i no se'n sent

1 font, 1985.
Popular.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Càrrega», p. 58. Editorial Pòrtic.

Tinc un burro tan valent que porta càrrega i no se'n sent

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1831», p. 429. Columna Edicions.

Tinc un ruc molt valent, / porta carga, porta carga, / tinc un ruc molt valent, / porta carga i no se'n sent

1 font, 1970.
Lloc: Vic (Osona).
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ruc», p. 237. Edicions Polígrafa.