Paremiologia catalana comparada digital

Al saber li diuen sort

21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1928.

Al saber li diuen sort

8 fonts, 1987.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XVI. D'altres amb criteris filosòfics, educatius (o... deseducatius)», p. 151. Autoedició.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 31. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 36», p. 762. Columna Edicions.
Lloc: Dénia.
Lemos Marí, Armando (Arlemar) (2008): 1.000 refranys de Dénia i dels deniers «Refranys sentits dir a Dénia», p. 38. Ajuntament de Dénia.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 124. Editorial l'Esquer.
Lloc: Gandia (Safor).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 63. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al saber, li diuen sort

5 fonts, 2003.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Ajuntament de Cocentaina - Oficina Municipal de Promoció Lingüística (OMPLI) (2003): Cocentaina. Any 2003 «Novembre», p. 24. Ajuntament de Cocentaina.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Es diu com a crítica als envejosos ignorants, que es pensen que els càrrecs, la fama o el patrimoni només s'adquireixen per influències i no per mereixement propi.
Sinònim: El que val, val | El que val, val, i el que no, municipal || Similars: Qui tinga enveja, que en tal se veja | El que no sap és com el que no veu | El que sap, sap, i el que no, al sindicat.
Equivalent en castellà: Al saber le llaman suerte.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 178. Web.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 117. Edicions Víctor.
Lloc: Cocentaina (Comtat).
Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Els faves, al saber li diuen sort

2 fonts, 2008.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Saber». Web.

A la fam li diuen son i al saber, sort

1 font, 2011.
És una crítica a qui no té cap virtut i no reconeix les dels altres.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 86. Web.

A la fam li diuen son, i al saber sort

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 24. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A la fam li diuen son, i al saber, sort

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.

Al saber li diuen sòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 15. Editorial Arte y Letras.

De saber-ne en diuen sort

1 font, 2007.
Sinònim: Totes li ponen!
Equivalent en castellà: Al saber le llaman suerte |.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «643», p. 189. Garsineu Edicions.

Els tontos, al saber diuen sort

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 52. Ajuntament d'Alzira.