Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1192. Editorial Selecta-Catalonia.
Allò que vol la dona, ho vol Déu
13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1619.
Allò que vol la dona, ho vol Déu
4 fonts, 1936.
Font: S. Farnés (PCC:I,85) el reporta en una rondalla de Nadal publicada a la col·lecció 'Lectura popular', núm. 358, i J. Amades (1982b:1192).
Allò que la dona vol, Déu ho vol
1 font, 1996.
Allò que la dona vol, déu ho vol
1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Lo que la muger quiere, Dios lo quiere.
Font: RF-1509: III.13.
Allò que vol la dona, ho vol Déu (l'afegeixo jo)
1 font, 2004.
Conca i Guia consignen que aquest refrany, que és la traducció d'un refrany català, recollit per Fenollet el 1511 i que «debía ser usual en la época », «después, extrañamente no lo hemos visto recogido ni por Carlos Ros, ni por los paremiólogos catalanes del siglo XIX, lo que nos hace pensar que el contenido favorable a las mujeres no les debía parecer demasiado proverbial.
Equivalent en castellà: Lo que la mujer quiere, Dios lo quiere.
Ço que la dona vol, Déu ho vol
1 font, 1996.
Font: El proverbi consignat per mossèn Dimas devia ser aquest.
Equivalent en castellà: Lo que la muger quiere, Dios lo quiere.
Font: Capítol III. (III.13).
Lo que la dona vol, Déu ho vol
1 font, 1996.
Sinònim: Lo que la dona vol, Déu ho vol.
Equivalent en castellà: El Catalán.
Font: Hernán Núñez (1555:p.70v).
Equivalent en castellà: Lo que la muger quiere, Dios lo quiere.
Font: RF (1509:III.13).
Font: H. Núñez (1555:70v), el recull com a català.