Paremiologia catalana comparada digital

Als morts, millor que un, els porten dos

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Els morts, millor que un, els porten dos

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2403», p. 263. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
En al·lusió al seguici mortuori.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La mort», p. 278. Edicions 62.

Als morts, millor que un, els porten dos

2 fonts, 1926.
Es diu referint-se a les malalties greus o inguaribles, en les quals els metges demanen consulta.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Mort, Morta Refr. q)». Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La mort», p. 33. Pagès Editors.

Als morts millor que un els porten dos

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): La mort. Costums i creences «Costums. Refranyer», p. 54. Edicions El Mèdol.

Als mòrts, millor qu'un, els pòrten dos

1 font, 1900.
Signifiquen qu'en les malalties graves ò mortals, convé que vejen al pacient mès d'un metje.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «I. Professions mèdiques», p. 90. Centre Excursionista de Catalunya.

Als morts, millor que un els porten dos

1 font, 1969.
Aforismes que al·ludeixen a la mort.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mort», p. 234. Edicions Polígrafa.

Els morts, millor que un els porten dos

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1115. Editorial Selecta-Catalonia.