Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. De: Verdaguer, Folklore.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Qui molt presum té al cap molt fum
21 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1907.
Qui molt presum, té al cap molt fum
5 fonts, 1979.
Lloc: Manresa (Bages).
Enviats per Antoni Gimeno Vidal. De: Verdaguer, Mn. Cinto.
Font: Folklore.
Qui presum té el cap ple de fum
2 fonts, 1995.
Ell no ho sé, però qui m'ha sentit ha estat la dona que el du lligat amb la corretja i que se li assembla força. Camina amb aires de gran dama. Qui presum té el cap ple de fum —ha dit algú.
«Caram! —m'he dit jo—. Aquesta tampoc la sabia. I he corregut a apuntar-lo: Qui presum té el cap ple de fum.
Els presumits acostumen a pensar només en ells i en res més.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Qui presum, cap de molt fum
2 fonts, 2007.
Sinònim: Tenir fums.
Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.
El qui presum, té al cap molt fum
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui molt presum / té al cap molt fum
1 font, 1968.
Qui molt presum té al cap molt fum
1 font, 2003.
Qui molt presum, / té al cap molt fum
1 font, 1907.
Qui molt presum, té al / cap molt fum
1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Qui molt presum, té al cap molt de fum
1 font, 2006.
Qui molt presum…, té al cap molt fum
1 font, 2017.
Qui presum fa fum
1 font, 2012.
Qui presumeix més d'una virtut és qui més mancat en va.
Equivalent en castellà: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.
Qui presum té al cap molt fum
1 font, 1959.
Total… no res!
Qui presum, fa fum
1 font, 1961.
És fum vanitós.
Lloc: Esparreguera.