Paremiologia catalana comparada digital

Qui molt presum té al cap molt fum

17 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1907.

Qui molt presum, té al cap molt fum

5 fonts, 1979.
Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. De: Verdaguer, Folklore.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Lloc: Manresa (Bages).
Enviats per Antoni Gimeno Vidal. De: Verdaguer, Mn. Cinto.
Font: Folklore.

Qui presum, cap de molt fum

2 fonts, 2007.
Sinònim: Tenir fums.
Sinònim: Inflar-se (o botir-se, o rebotir-se) com un gripau.

El qui presum, té al cap molt fum

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.

Qui molt presum / té al cap molt fum

1 font, 1968.

Qui molt presum té al cap molt fum

1 font, 2003.

Qui molt presum, / té al cap molt fum

1 font, 1907.

Qui molt presum, té al / cap molt fum

1 font, 1979.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).

Qui molt presum, té al cap molt de fum

1 font, 2006.

Qui molt presum…, té al cap molt fum

1 font, 2017.

Qui presum fa fum

1 font, 2012.
Qui presumeix més d'una virtut és qui més mancat en va.
Equivalent en castellà: Dime de qué presumes y te diré de qué careces.

Qui presum té al cap molt fum

1 font, 1959.
Total… no res!

Qui presum té el cap ple de fum

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.