Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3654», p. 343. Columna Edicions.
Amb la creu dels albats
8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.
Anar-se'n en la creu dels albats
1 font, 1992.
Anar-se'n u en la creu dels albats
1 font, 1926.
S'aplica este modisme tan popular i corrent en la comarca d'Alcoi, als que mòren fadrins o giquets encara, tant d'un sèxo com del altre, a quins per lo regular s'els he pòsa mortalla, ataut y creu blanca.
Font: Martí G., Tip. mod., I-b, 8.
Anarsen en la creu dels albats
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Me caso amb la creu dels albats
1 font, 1915.
De: Leonor, Joan (1921).
Lloc: Lleida.
Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats
1 font, 1926.
Morir-se fadrí.
Lloc: Val., Bal.
Morir-se amb la creu dels albats
1 font, 2008.
Ser encara un nin o tan innocent com un fiet.
Quedar-se amb sa creu d'ets aubats
1 font, 1926.
Quedar aturat de conseguir alguna cosa.
Ell si vols arribar a cap [neula] i no éts llest de mans, te quedes ab sa creu d'ets aubats (Alcover Cont. 529).
Lloc: Mallorca.
Romandre amb sa creu dets albats
1 font, 2008.
Restar fadrí.