82 recurrències en 31 variants. Primera citació: 1839.
24 fonts, 1839.
M. Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer.
Sembles un estaquirot, no serveixes per res! | Què hi fa aquí aquest estaquirot?
Equivalent en castellà: Estafermo | Espantajo.
Lloc: or., occ., val.
M. Persona curta d'enteniment, beneitota.
Vaja quin home més estaquirot! | No hi volia passar, tinguda per un estaquirot!, Girbal Pere Llarch 117.
Equivalent en castellà: Bobalicón | Bobo.
El capítol que n'aplega més és el de la manca d'intel·ligència, el de la gent aturada o innocent.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Pasmado.
(Espantaocells que té forma humana format per un o dos pals que fan de cos), persona beneitona, curta d'enteniment, aturada, que fa nosa o que no fa el que hauria de fer.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Cadascuna de les barres llargues i acabades en punta que es posen verticals a l'escala d'un carro per augmentar-ne la capacitat quan cal traginar garbes o altres coses d'embalum. En sentit figurat, dit d'algú poc espavilat i sense iniciativa.
Diu que es va estar allí deu minuts plantat com un estaquirot sense gosar «dî-li re».
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Encantat. Aturat. Es queda parat sense saber què fer. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Home dur de comprendre les coses.
Lloc: Tortosa.
Persona parada.
Lloc: Espluga de Francolí.
Persona sense iniciativa.
Lloc: Espluga de Francolí.
Ninot per a espantar els ocells.
Insult.
[…] l'única vegada en tot l'any que pots creuar la Setena Avinguda sense haver de mirar per no ensopegar amb un cotxe o un estaquirot.
Algo así como un cobardica. O mejor dicho, un pusilánime de toda la vida.
(→estaquirot) ens remet a «estaferm» i en sentit figurat «Persona aturada».
Font: DIEC.
Estaferm, palplantat. || Badoc, babau, bleda, carallot. ↔Llest.
Font: DSA.
En la tercera accepció, equival a «Espantaocells»; en la sisena «Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer»; i en la setena «Persona curta d'enteniment, beneitota"; en la sisena indica «Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer»; i la setena «Persona curta d'enteniment, beneitota».
Font: DCVB.
(→estaca) apunta «amb el sentit vul-gar, fins avui, de «persona aturada, poc espavilada»».
Font: DECat.
Persona aturada, que fa nosa, curta d'enteniment, que no fa el que hauria de fer.
Lloc: Bellvís.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Vídeo del youtuber Pol Gisé.
Lloc: Catalunya del Nord.
Sinònim: Estaferm | Espantaocells.
Persona aturada, que fa nosa o no fa el que hauria de fer.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
7 fonts, 1994.
Es deia d'una persona que estava molta estona a peu dret en algun lloc.
Ha estat tota l'estona de la reunió dret com un «estaquirot».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Estava immòbil com un encantat: semblava un estaquirot.
Lloc: Vic (Osona).
Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer (or., occ., val.) (accepció sisena del diccionari d'Alcover-Moll).
Lloc: Vic (Osona).
Aplicat a una persona que fa més nosa que servei.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Un estaquirot és una estaca; en alguns indrets també se'n diu estaquirot d'un espantaocells i també de l'estaca ( i la persona) que aguanta les cintes als balls de gitanes. Sovint fem servir l'expressió «semblar un estaquirot» aplicada a algú que s'està plantant en un lloc sense fer res i més aviat fent nosa.
Lloc: Cambrils.
Tots els informants coneixen el sentit figurat, amb matisos a l'hora de la definició.
Lloc: Borges Blanques.