Paremiologia catalana comparada digital

Amb la raó, perden

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Amb sa raó, perden

2 fonts, 1993.
Sovint es perd el plet, fins i tot tenint la raó.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.8. Erros i encerts. Raó. Refranys», p. 407. Editorial Moll.
Significa que, sovint, el qui té raó perd el plet (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2370 Raó», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Am sa raó, perden

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XV.- Dret (Lleis, política...)», p. 298. Institut Menorquí d'Estudis.

Amb la raó, perden

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 98», p. 537. Columna Edicions.

Amb sa raó perden

1 font, 1984.
De vegades, qui té raó perd es plet.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Dret», p. 199. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.