Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1215. Editorial Selecta-Catalonia.
Anar ençà i enllà, com la barca d'Olesa
20 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1909.
Déu te faci ençà i enllà, com la barca d'Olesa
5 fonts, 1935.
Anar ençà i enllà com la barca d'Olesa
3 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Anar ençà i enllà com la barca del mal temps
2 fonts, 1951.
Anar ençà i enllà, com la barca d'Olesa
2 fonts, 1992.
Com la barca d'Olesa, que va ençà i enllà
2 fonts, 1978.
Des de temps molt reculats i fins a principi del segle XX, l'única manera de creuar el Llobregat era amb barca. La barca d'Olesa i el seu barquer traslladaven viatgers i carruatges d'una vora a l'altra del riu.
Anar en ça y en lla, còm la barca d'Olèsa
1 font, 1909.
Lloc: Manresa.
Anar ençà i enllà com la banca del mal temps
1 font, 2012.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Déu et faci ençà i enllà com la barca d'Olesa
1 font, 1937.
Usat per a tractar algú d'orat i beneitó. Al·ludeix a la barca que travessa el riu Llobregat, la qual es passa el dia anant ençà o enllà del riu. No sabem per què es retreu aquesta barca i no una altra de les moltes que a Catalunya fan un servei especial i regular travessant els rius. Aquest refrany en té un d'anàleg que diu: Déu et faci ençà i enllà corn la barca del mal temps, en al·lusió als bóts comunals de les poblacions costeres… (explicat amb més detalls a l'original).
Lloc: Olesa.
Déu et faci ençà i enllà, com la barca del mal temps
1 font, 1951.
Per a tractar una persona de crèdula, ingènua i càndida. Al·ludeix als vells bots de salvament de nàufrags, existents a les platges més importants, els quals no surten sinó en ocasions de forts temporals i quan hi ha alguna embarcació en perill.
Déu te faça ençà i enllà
1 font, 1992.
Déu te'n faci ençà i enllà amb una forca ventera!
1 font, 1992.
Estris que fa servir el pagès per les feines a l'era.