Paremiologia catalana comparada digital

Ser l'esca del pecat

44 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1857.

Ser l'esca del pecat

13 fonts, 1915.
Ser una persona inductora al mal.
Equivalent en castellà: Ser el culpable.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 77. Edicions 62.
Algunes s'estimen més anar a servir a vila, i fins i tot a ciutat, que és l'esca del pecat, on hi ha totes les temptacions, on trontollen les virtuts, hi nien els vicis i tenen la mà foradada.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 164. Columna Edicions.
Ser el culpable d'alguna cosa.
Curs nivell C de català (1993): «Frases fetes», p. 10. Apunts curs nivell C català.
Ser malvat, pensar només a fer mal.
Aquest xicot és l'esca del pecat! Pobre de tu que t'hi facis amic!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «6. Frases fetes», p. 236. Autoedició.
Sinònim: Fer-ne més que el març.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «258», p. 80. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 303», p. 121. Columna Edicions.
Es diu d'un quan es el que mou les raons. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/493/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Induir al mal.
Hi ha amics que són l'esca del pecat.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes», p. 74. Autoedició.
Es diu de la persona que incita a dur a terme una acció.
Sempre se'l veia a davant de les manifestacions: de fet, ell era l'esca del pecat.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 298. Llibres de l'Index, S.A.
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Meix, Carme (2010): «A través del correu electrònic, en un document de text». Correu electrònic.
Ser la causa d'algun fet/També, es diu als nens entremaliats.
Palau, Montserrat (2012): CPNL «CPNL - Frases fetes, exclamacions i refranys». Web.
Sser el causant (un fet, una persona) d'un esdeveniment negatiu.
Lloc: Girona i Baix Empordà.
PCCD / Birulés Bertran, Josep Maria (2020): Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) «Formulari». Web.

Ésser l'esca del pecat

7 fonts, 1949.
Equivalent en castellà: Ser piedra de escándalo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 104. Editorial Diàfora.
Incentiu, causa o ocasió de malifetes, burles, dolenteries, etc.
Això ha estat l'esca del pecat!
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dolenteria». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Matèria seca, molt inflamable. Incentiu, estímul, la causa d'una cosa.
Això ha estat l'esca del pecat.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 70. Editorial Claret.
Ésser molt dolent i induir els altres al mal.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Causa de que s'esdevingui quelcom.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 48. Editorial Millà.
Ésser inductor del mal.
Sinònim: Ésser la temptació, ésser el temptador, ésser la seducció, ésser el seductor, ésser l'incentiu, ésser el maligne, ésser el dolent, ésser el malèfic, ésser el corruptor, ésser la perversió, ésser el pervertidor.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «E», p. 111. Edicions 62.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Esca», p. 896. Editorial Selecta-Catalonia.

El diner és l'esca del pecat

4 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 54. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1162. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 251. Llibres de l'Index, S.A.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 426. Edicions 62.

Esca del pecat

4 fonts, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.
Sinònim: Manzana de la discòrdia (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «V. Harmonía de les paraules: Prosodia. Barbarismes. M », p. 95. Baguñá, editor.
F. Fig. Temptació.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «E», p. 72. Edicions Baix Empordà.
Persona molt dolenta, que indueix a fer mal.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Esca f.», p. 143. Edicions 62.
Es diu a (d')una dona que indueix a fer el mal.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 73. Editorial Trabucaire.

La dona és l'esca del pecat

3 fonts, 1936.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1190. Editorial Selecta-Catalonia.
[…] El Creador es va agradar molt de la seva obra, però no se'n sentí satisfet i volgué fer un ésser que superés en gràcia, bellesa i excel·lència tots els altres ésers creats fins aleshores. Desitjava que la seva creació fos tan selecta, que no s'atreví a fer-la de cop i volta i cregué de conveniència fer primer com una prova i amb aquest propòsit creà l'home, el qual prengué per patró per a crear després la dona corregida de tots els defectes d'aquell i superada per innombrables gràcies més.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «L'ésser», p. 28. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
El refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.
Font: Soler i Amigó 1998: 223.
Fernández Poncela, Anna M. (2004): Sexe i refranyer. Proverbis catalans: Discurs i missatges sobre homes i dones «Introducció. Gènere i refranyer», p. 22. Consell Insular de Menorca.

Es l'esca del pecat

2 fonts, 1857.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Aplicaciones físico-morales en sentido figurado», p. 107. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Nombres de personas ó cosas aplicados en sentido figurado por razon de la semejanza física ó moral», p. 299. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Ésser l'esca del pecat (algú)

2 fonts, 2000.
Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc.
Equivalent en castellà: Ser el culpable.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Esca», p. 105. Enciclopèdia Catalana.
Ésser el culpable que una cosa s'hagi esdevingut / ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions, etc. / ésser molt dolent i inductor al mal.
Alguns moralistes de l'edat mitjana deien que la dona era l'esca del pecat / Aquests vailets són l'esca del pecat! No paren de fer punteria amb una pistola de balins.
Sinònim: Tenir els set pecats mortals, ésser la pesta (algú).
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Dolent». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

L'esca del pecat

2 fonts, 1997.
Estímul: instigador.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Relacions socials. Influència sobre un altre», p. 96. Edicions 62.
Lo que menos t'imagines és que l'esca del pecfat fos un nano de disset anys.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Escriuré una carta als meus amics», p. 280. Edicions Proa.

Aquell desbaratat fon l'esca del pecat

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «A», p. 9. Autoedició.

Esca del pecat!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol IV, p250.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser l'esca del pecat

1 font, 1917.
Causa; motiu o origen de quelcom funest o desagradable. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ets l'esca del pecat

1 font, 1968.
És causa de moltes faltes.
Lloc: Guissona, Sant Hilari Sacalm, Olost.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VI - ENFA-EX-VO «Esca 8», p. 135. Edicions Polígrafa.

Ets l'esca del pecat!

1 font, 2021.
Esca - Esquer: Allò que atrau, que excita el desig.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.

Ser l'esca del pecat [algú]

1 font, 2008.
Ser molt roí i incitar els altres a fer maleses, males accions, etc.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.