Lloc: Solsonès.
Cardona Fons (2023): «https://twitter.com/CardonaFons/status/1619333740714680322». Twitter.
Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes… i aquest diu: piu, piu, piu, que no n'hi ha pel Caganiu?
49 recurrències en 45 variants. Primera citació: 1901.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / «Piu, piu, piu, que no puc arribar al niu»
2 fonts, 2023.
Lloc: Solsonès.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / «Piu, piu, que no n'hi ha, pel caganiu?»
2 fonts, 2023.
Cançó per a la mainada.
Equivalent en sard: Custu esti su procu / custu da mottu / custu da cottu / custu sidd'e pappau / a pitticcherrededdu no diddi anti lassau.
—Aquest és el pare. / —Aquesta és la mare. / —Aquest fa les sopes. / —Aquest se les menja totes. / I aquest fa piu, piu, / que no pot pujar al niu
1 font, 2019.
Dedicat als menuts. Mentres se li va estirant cada dit començant pel gros es fa la recitació. Quan s'arriba al dit xic se li estira més amunt encara.
Lloc: Arbúcies.
Aqueix és lo pare; aqueix és lo fill; aqueix fa les sopes; aqueix se les menja; aqueix diu piu-piu, que no n'hi ha per mi, qu'hai anat a buscâ 'l vi?
1 font, 1915.
Comensant agafar el dit gros i seguint els demés es diu (a la quitxalla). Es diu als infantons i se'ls hi fa dir.
Lloc: Reus.
Aquest és el pare, / aquest és la mare, / aquest és el fill, / aquest fa les sopes / i aquest fa «piu-piu», / guardeu-me'n per mi, / que he caigut del niu
1 font, 1986.
Lloc: Catalunya del Nord.
Aquest es el pare, / aquest es la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja / i aquest fa cuic-cuic, / que no puc pujar al llit
1 font, 1919.
Entreteniments infantils amb els cinc dits d'una ma. De: Dorca i González, Josep; Albert Arnau, Josep Maria.
Lloc: La Vinya, Cistella.
Aquest és el pare, / aquest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu miu, miu, marramiu / i que no n'hi ha per mi / que he anat a buscar / la carbaceta del vi?
1 font, 1952.
Joc de dits infantil. en aquesta cançó es fa dir al gat petit meu marrameu, però el més general és creure que diu: miu, marramiu.
Aquest és el pare, / aquest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / «Piu, piu, piu, piu, / que no hi ha res per (a) mi / que soc dins el niu»?
1 font, 2023.
No 'aquesta' sinó 'aquest' (dit): no es refereix a la mare, sinó al dit.
Lloc: Badalona.
Aquest és el pare, / aquest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: piu piu piu / que no m'en guardeu per mi / que sóc el més petit del niu?
1 font, 1952.
Joc infantil de dits.
Aquest és el pare, / aquest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes /i aquest diu cuec cuec / que no me'n doneu a mí / que sóc tan petitet?
1 font, 1952.
També està en ús l'onomatopeia «cuec, cuec, cuec», si bé no és tan corrent com les dues anteriors.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / 'Marramiu, marrameu, que les sopes que feu, a mi no me'n guardeu!
1 font, 2023.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / marramiu, marrameu, que per mi no me'n deixeu
1 font, 2023.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest diu: / Piu, piu, qui no treballa no viu
1 font, 2023.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest fa: / «Piu, piu, perquè no pot arribar al niu»
1 font, 2023.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest fa: piu, piu, / que no pot pujar al niu
1 font, 2023.
Al moment de dir «piu, piu» m'agafaven el dit xic i estiraven la mà enlaire.
Aquest és el pare, / aquesta és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes, / i aquest fa: piu, piu, / que no n'hi ha pel caganiu?
1 font, 2019.
Aquest és el pare, / aquesta la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes, / i aquest diu: / «Maniu, manau, que no me'n donau de les sopetes que ninau?»
1 font, 2023.
Aquest és el pare, / auqest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes; / aquest fa «piu, piu», / que no pot pujar al niu
1 font, 1969.
Rodolins que es diuen per fer jugar els infants.
Lloc: Solsona.
Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes i les menja totes, aquest va a treure vi i se'l beu tot pel camí, i aquest petit diu: Xariu-xarau, xariu-xarau
1 font, 1926.
Un dels entreteniments amb què es fa callar i alegrar els infants menuts, consisteix a anar-los comptant els ditets de la mà un per un i recitant diverses fórmules. Les principals variants que tenim recollides són aquestes.
Lloc: Empordà.
Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, aquest fa piu-piu, que no pot pujar al niu
1 font, 1926.
Un dels entreteniments amb què es fa callar i alegrar els infants menuts, consisteix a anar-los comptant els ditets de la mà un per un i recitant diverses fórmules. Les principals variants que tenim recollides són aquestes.
Lloc: Solsona.
Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest és petit petit que ni pot pujar al llit!
1 font, 2023.
Aquest és el pare, aquest és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest fa: xeric-xeric, perquè no pot pujar al llit
1 font, 1926.
Un dels entreteniments amb què es fa callar i alegrar els infants menuts, consisteix a anar-los comptant els ditets de la mà un per un i recitant diverses fórmules. Les principals variants que tenim recollides són aquestes.
Lloc: Palamós.
Aquest es el pare, aquest la mare, / aquest fa les sopes, aquest se les menja totes / i aquest fa piu, piu que no pot puja al niu
1 font, 1924.
La mare, que ha tingut de repetir moltes vegades tots els jocs resta fatigada, no pas el nin que, espavilat, viu com una centella, insisteix. Llavors amb l'infant sobre la falda, segudet, li pren una maneta, o tirant-li els ditets lleugerament començant pel «gros» va dient… i al fer piu-piu, que s'escau precisament tirant-li del dit xic, ho fa entretenint-s'hi més. I li fa picar manetes.
Lloc: Sallent.
Aquest és el pare, aquest la mare, aquest no vol sopes, aquest se les menja totes, aquest és el caganiu
1 font, 1926.
Un dels entreteniments amb què es fa callar i alegrar els infants menuts, consisteix a anar-los comptant els ditets de la mà un per un i recitant diverses fórmules. Les principals variants que tenim recollides són aquestes.
Lloc: Puigcerdà.
Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes… i aquest diu: piu, piu, piu, que no n'hi ha pel Caganiu?
1 font, 2014.
Joc que es fa als infants mentres se'ls agafen els dits d'una mà, un per un, començant pel polze i acabant pel menut. N'hi ha milanta versions.
Aquest és el pare, aquesta la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest tant petit fa piu piu piu que no pot pujar al niu
1 font, 2021.
Manera de contar els dits de la ma d'un nen petit que feien els avis i que continuem fent nosaltres.
Lloc: Solsonès.
Aquest és el pare; / aquest és la mare; / aquest fa les sopes; / aquest se les menja totes; / aquest és el més xic / que no pot pujar al llit
1 font, 1970.
Els pares entretenen els infants amb aquesta cantarella, tot prenent-los els dits de la mà.
Lloc: Prats de Lluçanès.
Aquest és el pare; / aquest és la mare; / aquest fa les sopes; / aquest se les menja totes; / i aquest fa piu-piu, / perquè no pot pujar al llit
1 font, 1969.
Joc aquest és lo pare. Es pren una mà de l'infant i amb el dit polze i l'indicador agafem els caps dels dits de la mà citada apretant-los un xic. En dir «garranyeu» es fa tremolar el cap del dit petit de l'infant.
Lloc: Igualada.
Aquest és el pare; / aquest és la mare; / aquest fa les sopes; / aquest se les menja totes; / i aquest fa xeric-xeric, / perquè no pot pujar al llit
1 font, 1969.
Joc aquest és lo pare. Es pren una mà de l'infant i amb el dit polze i l'indicador agafem els caps dels dits de la mà citada apretant-los un xic. En dir «garranyeu» es fa tremolar el cap del dit petit de l'infant.
Lloc: Palamós.
Aquèst es el pare. / Aquèst es la mare. / Aquèst fa les sopes. / Aquèst se les menja totes. / Aquest fa piu!, piu…!
1 font, 1901.
Tocant els ditèts de les criatures començant pel polze… (agafantlo y alçant la mà).
Lloc: Manresa.
Aquest és lo pare (el gros), / aquest és la mare (l'indicador), / aquest fa les sopes (el mig), / aquest se les menja totes (l'anelar), / i aquest fa, garranyeu… / garranyeu… que per mi no en deixeu
1 font, 1969.
Joc aquest és lo pare. Es pren una mà de l'infant i amb el dit polze i l'indicador agafem els caps dels dits de la mà citada apretant-los un xic. En dir «garranyeu» es fa tremolar el cap del dit petit de l'infant.
Lloc: Falset.
Aquest és més petit de la mà; / aquest és en porta-anells i diamants; / aquest és en llargo-va; / aquest és en pilla-sopes, / i aquest és en mata puces i pillorcos
1 font, 1969.
Joc aquest és lo pare. Es pren una mà de l'infant i amb el dit polze i l'indicador agafem els caps dels dits de la mà citada apretant-los un xic. En dir «garranyeu» es fa tremolar el cap del dit petit de l'infant.
Lloc: Llucmajor.
Aquest és papà, / aquest és la mamà, / aquest fa les sopes, / auqest se les menja totes / i aquest diu: —Piu, piu, / que no me'n doneu?
1 font, 1969.
Rodolins que es diuen per fer jugar els infants.
Aquest és papà, / aquest és la mamà, / aquest fa les sopes, / auqest se les menja totes / i aquest fa «xeric-xeric», / perquè no pot pujar al llit
1 font, 1969.
Rodolins que es diuen per fer jugar els infants.
Lloc: Palamós.
Aquest és son pare, / aquesta és sa mare, / aquest demana pa, / aquest diu que no n'hi ha / i aquesta és sa porcella / que demà hem de matar / y que fa nyic, nyic, nyic
1 font, 1952.
Joc de dits infantil. A Mallorca diuen que fa (el porc) «nyic, nyic, nyic».
Aquest és son pare, / Aquesta és sa mare, / Aquest demana pa, / Aquest diu que no n'hi ha, / I aquest, gorrinet xim xim!
1 font, 2023.
Lloc: Eivissa.
Aquest és son pare; aquesta és sa mare; aquest vol pa; aquest diu que no n'hi ha; i sa porcelleta fa nyi-nyi-nyi…
1 font, 2023.
Aquest, és el pare, / aquest és la mare, / aquest fa les sopes, / aquest se les menja totes / i aquest fa mau, marramau / i per mi que no me'n guardau / d'això que menjau?
1 font, 1952.
Joc de dits infantil.
Aquet és el pare, aquesta és la mare, aquet fa les sopes, aquet se les minje totes, aquet fa piu, piu, que no pot arribar al niu
1 font, 2004.
Joc que els pares fan amb els nens petits agafant-los els ditets un a un.
Lloc: Lleida (Segrià).
Joc que els pares fan amb els nens petits agafant-los els ditets un a un.
Lloc: Lleida (Segrià).
Joc que els pares fan amb els nens petits agafant-los els ditets un a un.
Lloc: Lleida (Segrià).
Aquet és el pare, aquet és la mare, aquet fa les sopes, aquet se les minja totes, aquet fa piu, piu, que no pot arribar al niu
1 font, 2004.
Joc que els pares fan amb els nens petits agafant-los els ditets un a un.
Lloc: Lleida (Segrià).
Aquets e lo pare, esta la mare, aquest fa sopes, est se les minje totes i aquest diu (al dit petit) marramiu marramiau… que no men disau
1 font, 2013.
Cansoneta que es cantae als nens mentres los astiraen els dits suavement.
Lloc: Mequinensa.
Este és el pare, / esta és la mare, / este fa les sopes, / aqueste se les menja totes / i este diu: / «Marranyiu, marranyau, que a mi no m'en donau»
1 font, 2023.
Lloc: Tortosa.
Este és el pare, / esta és la mare, / este fa sopes, / este se les menja totes. / Currunxet sanxet, / que se'n va a l'hortet, / a collir floretes / del jasmileret
1 font, 2023.
Lloc: Vall d'Uixó (Plana Baixa).
Este és lo pare, / esta és la mare, / este fa sopes, / este se les 'minja' totes, / i este diu: / «Marrameu, marrameu, que no me'n doneu d'això que mingeu?'»
1 font, 2023.
Lloc: Amposta.