Paremiologia catalana comparada digital

Atxim!

22 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.

Atxem

5 fonts, 1926.
Onomatopeies d'esternuts (Balear).
Sinònim: Etxem | Atxim.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. E», p. 99. Autoedició.
Esternut. S'usa com a interjecció i com a substantiu.
Y quèche boyre ma rafrède! | Atchim!, Saisset Cans. 3. Ab un atxem que fa [sa balena], se treu En Juanet, Aurora 278.
Sinònim: Atxim.
Lloc: Ross., Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Atxem o Atxim». Editorial Moll.
Esternut.
Sinònim: Atxim | Atxum.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 63. Editorial Moll.
Onomatopeia expressiva de l'esternut.
Sinònim: Atxim | Atxum.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Repertori lexicogràfic. Atxem», p. 367. Llibres de l'Index, S.A.
Interj. i m. Onomat.: Atxim | m. Esternut.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «A», p. 35. Edicions 62.

Atxim

4 fonts, 1991.
Onomatopeies d'esternuts (Balear).
Sinònim: Etxem | Atxem.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. E», p. 99. Autoedició.
Esternut.
Sinònim: Atxem | Atxum.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 63. Editorial Moll.
Esternut.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda.
—No sé per què em sembla que m'he… aaatxim!, refredat.
Sinònim: Atxef | Atxem | Atxif | Atxuf | Atxum | Etxem | Txum.
Equivalent en anglès: Achoo | Ah-choo | Atichoo | Atishoo | Hachoo | Ka-choo | Ker-choo.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. A», p. 37. Eumo Editorial.
Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda.
—No sé per què em sembla que m'he… aaatxim!, refredat.
Sinònim: Atxef | Atxem | Atxif | Atxuf | Atxum | Etxem | Txum.
Equivalent en castellà: Achís | Achús | ah-chís | Atchís | Atchó | Atchú | Atchum.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. A», p. 37. Eumo Editorial.
Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda.
—No sé per què em sembla que m'he… aaatxim!, refredat.
Sinònim: Atxef | Atxem | Atxif | Atxuf | Atxum | Etxem | Txum.
Equivalent en francès: Atcha | Atchi | Atchim | Atchoum | Tché | Tchu.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. A», p. 37. Eumo Editorial.
Interj. i m. Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda | m. Esternut.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «A», p. 35. Edicions 62.

Atxim!

3 fonts, 1966.
Els esternuts no fan pas atxís!, sinó atxim!, i les rialles són ha, ha, ha, que de vegades escrivim hahaha, però mai, si us plau, jajaja.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.
Onomatopeia de l'esternut.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Atxim!», p. 34. Editorial Pòrtic.
Brogit que es fa quan s'esternuda.
Lloc: Perpinyà.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Atxim!», p. 341. Edicions Polígrafa.

Atxum

2 fonts, 1991.
Esternut.
Sinònim: Atxem | Atxim.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 63. Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Atxim.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «A», p. 36. Edicions 62.

Atxam!

1 font, 1985.
Sinònim: V. Atxim!
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Atxim!», p. 34. Editorial Pòrtic.

Atxif

1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Atxim.
—Ai, atxuf! Atfux! Atxif! —esternudava. Per sort no em van sentir (Mñ. Lluïsa Solà, «Un fantasma anomenat…», 1990).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «A», p. 35. Edicions 62.

Atxim, atxem

1 font, 2018.
És la imitació del so de l'esternut.
Equivalent en castellà: Achís.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell respiratori. Ennasats, constipats i galipàndries», p. 138. Editorial Gregal.

Atxís! (incorrecte)

1 font, 2021.
Els esternuts no fan pas atxís!, sinó atxim!, i les rialles són ha, ha, ha, que de vegades escrivim hahaha, però mai, si us plau, jajaja.
Badia i Pujol, Jordi (2021): Vilaweb - Ras i curt «Els gossos no fan «guau» - https://www.vilaweb.cat/noticies/gossos-guau-onomatopeies-jordi-badia/». Vilaweb.

Atxuf

1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Atxim.
—Ai, atxuf! Atfux! Atxif! —esternudava. Per sort no em van sentir (Mñ. Lluïsa Solà, «Un fantasma anomenat…», 1990).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «A», p. 36. Edicions 62.