Esternut. S'usa com a interjecció i com a substantiu.
Y quèche boyre ma rafrède! | Atchim!, Saisset Cans. 3. Ab un atxem que fa [sa balena], se treu En Juanet, Aurora 278.
Sinònim: Atxim.
Lloc: Ross., Bal.
Atxim!
17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.
Atxem
4 fonts, 1926.
Esternut.
Sinònim: Atxim | Atxum.
Lloc: Illes Balears.
Onomatopeia expressiva de l'esternut.
Sinònim: Atxim | Atxum.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. i m. Onomat.: Atxim | m. Esternut.
Atxim!
3 fonts, 1966.
Els esternuts no fan pas atxís!, sinó atxim!, i les rialles són ha, ha, ha, que de vegades escrivim hahaha, però mai, si us plau, jajaja.
Onomatopeia de l'esternut.
Brogit que es fa quan s'esternuda.
Lloc: Perpinyà.
Atxim
2 fonts, 1991.
Esternut.
Sinònim: Atxem | Atxum.
Lloc: Illes Balears.
Esternut.
Lloc: Illes Balears.
Interj. i m. Onomatopeia del soroll que fa una persona quan esternuda | m. Esternut.
Atxum
2 fonts, 1991.
Esternut.
Sinònim: Atxem | Atxim.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomat.: Atxim.
Atxam!
1 font, 1985.
Sinònim: V. Atxim!
Atxif
1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Atxim.
—Ai, atxuf! Atfux! Atxif! —esternudava. Per sort no em van sentir (Mñ. Lluïsa Solà, «Un fantasma anomenat…», 1990).
Atxim, atxem
1 font, 2018.
És la imitació del so de l'esternut.
Equivalent en castellà: Achís.
Atxís! (incorrecte)
1 font, 2021.
Els esternuts no fan pas atxís!, sinó atxim!, i les rialles són ha, ha, ha, que de vegades escrivim hahaha, però mai, si us plau, jajaja.
Atxuf
1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Atxim.
—Ai, atxuf! Atfux! Atxif! —esternudava. Per sort no em van sentir (Mñ. Lluïsa Solà, «Un fantasma anomenat…», 1990).