Paremiologia catalana comparada digital

Benifato i Confrides, terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades, i les herbes que punxen com condemnades

22 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1928.

Benifato i Confrides, / terra de lladres, / els gossos solts / i les pedres lligades, / i les herbes que punxen / com condemnades

2 fonts, 1992.
Cançons tòpiques destinades a ser cantades, que presenten uns altres tipus de vers i d'estrofa. Les que més abunden, després de la quarteta, són les combinacions de versos de quatre i de sis síl·labes, del tipus de la «seguidilla» castellana.
Conten que ho digué un capellà nou quan arribà al poble, i en voler tirar una pedra a un gos solt que li lladrava, no va poder fer-ho perquè totes estaven gelades, i en canvi es ferí la mà en els esbarzers.
Lloc: Altea.

Benifato i Confrides, terra de lladres; els gossos solts i les pedres lligades i les herbes que punxen com condemnades

2 fonts, 1978.

Confrides, terra de lladres: / els gossos solts, / i les pedres «nigades»

2 fonts, 2012.
Les reserves respecte dels confridencs queden paleses en el motiu.
Lloc: Benimantell.
Quadern amb dites de Francisco Solbes Solbes, Paco Caseta, transcrites per les seues nétes, Alba i Ester Revert Solbes.
Lloc: Benimantell.

Terrades, terra de lladres; els gossos solts i les pedres lligades

2 fonts, 1978.

Benifato i Confrides / terra de lladres, / els gossos solts / i les pedres nuga[d]es

1 font, 2012.
Fulls mecanuscrits d'Óscar Ivorra Ponsoda, facilitats pel seu germà Roberto Ivorra Ponsoda.
Lloc: Benimantell.

Benifato i Confrides terra de lladres / els gossos solts / i les pedres nugaes

1 font, 2017.
Refranyer, locucions, frases fetes, dites i cançons dels pobles de la Vall de Guadalest: Confrides, l'Abdet, Benifato, Beniardà, Benimantell, el Castell de Guadalest.
Lloc: Vall de Guadalest (Marina Baixa).

Benifato i Confrides, terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades i les herbes que punxen com condemnades

1 font, 1978.

Benifato i Confrides, terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades, i les herbes que punxen com condemnades

1 font, 1999.
Expliquen que ho digué un capellà nou que va voler llençar una pedra a un gos que li lladrava, però les pedres estaven gelades, i en canvi es va fer mal amb els esbarzers.
Lloc: País Valencià.

Benifato i Confrides, terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligaes

1 font, 1935.

Benifato i Confrides, terra de lladres; / els gossos solts i les pedres lligades

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Benifato et Confrides, terre de vouleurs; / les chiens détachés et les pierres attachées.
Lloc: Catalunya del Nord.

Benifato i Confrides, terra de lladres; els gossos van solts i les pedres nugades

1 font, 2003.
Lloc: Marina Baixa.

Benifato i Confrides, terra de lladres: els gossos solts i les pedres lligades

1 font, 1951.

Confrides «terreno» de lladres: / gossos solts i pedres «nugaes»

1 font, 2002.
Un cobrador va anar a Confrides i li van acudir els gossos que estaven solts pel poble, aleshores va intertar apedregar-los però les pedres estaven subjectes a terra per la gelada que hi havia.
Lloc: Otos.

Confrides terreny de lladres, els gossos solts i les pedres lligades

1 font, 2010.
Lloc: Vall d'Albaida.

Confrides, terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades

1 font, 1992.

Confrides, tèrra de lladres; els gossos sòlts y les pedres lligaes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.

Terrades terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades

1 font, 1937.
Es un de tants refranys que retreu als veïns de Terrades la condició que els altres pobles els atribueixen i que no li creiem altra justificació que la de rimar amb el terme lladres. Referint-nos concretament al refrany que estudiem, conten que un dia d'hivern de forta gelada un viatger passava per Terrades, i se li presentaren un estol de gossos folls que, bordant-lo, se li van abraonar. El bon home, sense saber corn defensar -se,.
Lloc: Terrades.

Terrades terra de lladres, els gossos solts i les pedres lligades (cont. 1)

1 font, 1937.
Tractà de collir una pedra de terra, i es trobà que la gelada l'hi havia enganxada tan fortament que no la pogué agafar. I a la seva vista es presentaren lligades les pedres i els gossos solts, o sigui al revés de com ha d'ésser. Aquest dictat no és exclusiu de Terrades; el coneixem aplicat a altres pobles amb el mateix origen.
Lloc: Terrades.