Paremiologia catalana comparada digital

Burxar-li l'orella

11 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1926.

Burxar l'orella

3 fonts, 1967.
Insistir molt; atiar un altre a fer una cosa.
Lloc: Espluga de Francolí, Duesaigües.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - II - BAB-BUV «Burxar l'orella», p. 335. Edicions Polígrafa.
Loc. v. [LC]. Instigar [algú] a fer una acció contra una altra persona.
Compte que algú no li hagi burxat l'orella.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «burxar ». Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Orella», p. 205. Universitat Miguel Hernández.

Burxar a l'orella (d'algú)

2 fonts, 2004.
Instigar algú a fer una acció contra algú altre.
Burxant a l'orella del seu fill va aconseguir que deixés la promesa.
Sinònim: Bufar-li (alguna cosa)a l'orella (a algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inspirar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Inspirar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Burxar les orelles

2 fonts, 1970.
També podem burxar les orelles, fer una bona estirada d'orelles i fer anar algú calent d'orelles.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits», p. 262. Editorial Gregal.
Molestar algú repetint la mateixa cançó.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Orella», p. 47. Edicions Polígrafa.

Burxar a l'orella

1 font, 2000.
Parlar-li en veu baixa aconsellant-li alguna cosa d'amagat.
Sinònim: Bufar a l'orella.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Orella», p. 161. Editorial Moll.

Burxar a l'orella d'algú

1 font, 1926.
Parlar-li en veu baixa aconsellant-li alguna cosa d'amagat.
Sinònim: Bufar a l'orella d'algú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Orella Loc. ll)». Editorial Moll.

Burxar l'orella a algú

1 font, 2018.
Quan l'instiguem a fer una acció contra algú altre.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Oïda. Sentir, oir, escoltar (auscultar)», p. 297. Editorial Gregal.

Burxar-li l'orella

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 428», p. 608. Columna Edicions.