Equival a passar temps en coses de poca importància mentre se n'abandonen d'altres de major interès.
Font: Origen llatí.
Buscar la perduda
19 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1867.
Buscar la perduda
9 fonts, 1868.
Y tingué de sortir l'arcalde y l'agutzil pera agafar á quelscunc que buscavan a perduda, com dirse sol, y á altres que aprenian á tocar l'arpa sobre l'hisenda agena.
Aprofitar-se de les circumstàncies.
És molt llest; sempre busca la perduda i de tot treu profit / Sembla que no es mogui, però busca la perduda, i sap aprofitar les bones ocasions.
Font: R-M.
Exposar-se a rebre un escarment.
Amb la seva impertinència sembla que busqui la perduda; un dia l'escarmentaran / De tant buscar la perduda, aconseguirà que un dia el facin saltar.
Sinònim: Buscar-se-la.
Font: R-M.
Entretenir-se. Passar el temps, Caminar sense direcció concreta, sense objectiu. Romancejar. Cançonejar. Encantar-se.
Sinònim: Buscar la passada.
Sempre busca la perduda i s'aprofita de la bona fe dels altres.
Lloc: Vic (Osona).
Aprofitar-se de les circumstàncies.
Sinònim: Especular, estar a la que salta | Veg. tb. Estar a l'aguait.
Exposar-se a rebre un escarment.
Sinònim: Esposar-se | Veg. tb. Buscar el cos.
Aprofitar l'ocasió.
Lloc: Sabadell.
Busca la perduda
2 fonts, 1928.
Anar a buscar la perduda
1 font, 1968.
Tenim tostemps, escampats als quatre vents, la mar d'aventurers transhumans, passavolants errants, ocells de pas rodapobles i rodamons, que van a buscar la perduda, però amb la consigna de «Roda el món i torna al Born».
Buscant la perduda
1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Cercar la perduda
1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Com qui cerca la perduda
1 font, 1995.
La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara rodant per la cala com qui cerca la perduda.
Córrer a la perduda
1 font, 1986.
Córrer a la perduda sense ningú que t'estimi.