Paremiologia catalana comparada digital

Cada plet té el seu os per rosegar

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1918.

Cada plet té el seu os per rosegar

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1149. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. L'estament jurídic», p. 367. Edicions 62.

Cada u té es seu os a roegar

2 fonts, 1926.
Vol dir que tothom té desgràcies o dificultats.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «1 Os Refr. b)». Editorial Moll.
Vol dir que tothom té desgràcies o dificultats (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2011 Os», p. 281. Institut Menorquí d'Estudis.

Cada u te 's seu òs que roegar

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. IX.- Consèis, Experiencia», p. 289. Institut Menorquí d'Estudis.

Cada u té el seu os per rosegar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 506», p. 632. Columna Edicions.