Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1088. Editorial Selecta-Catalonia.
Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua
15 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1900.
Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua
5 fonts, 1951.
Lloc: Marina Baixa.
Cap aont hi ha mal, se'n hi va la llenga
2 fonts, 1900.
Equivalent en castellà: Allá va la lengua, do duele la muela.
Equivalent en francès: La langue va où le dent fait mal.
Equivalent en portuguès: Lá vai a lingua, onde o dente grita.
Equivalent en francès: Où la dent fait mal, la langue s'y porte.
Equivalent en italià: Dove il dente duole, la lingua v'inciampa.
Equivalent en italià: La lingua corre ove il dente duole.
Equivalent en anglès: The tongue goes where tooth aches (to the aching tooth) (Trad.: La llenga s'en va cap a la dent que fa mal).
Cap on hi ha mal, se n'hi va la llengua
2 fonts, 1992.
Cap on hi ha mal se'n va la llengua
1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.