Paremiologia catalana comparada digital

Cap d'ase

18 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.

Cap d'ase

11 fonts, 1910.
Per designar l'enteniment molt curt hi ha una multitud d'expressions formades amb el mot «cap».
Lloc: bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. a)». Editorial Moll.
M. Estúpid, molt curt d'enteniment.
Lloc: Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cap d'ase 2». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Cabeza de alcornoque.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 53. Editorial Pòrtic.
El món animal ha fornit prou material pejoratiu per ser aplicat a persones, en referència a alguns dels tòpics que habitualment els són adjudicats, com ara…
Sinònim: Ase | Tros d'ase.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 7. Web.
Ésser nici, ignorant.
És un cap d'ase: no sabrà mai res, perquè tampoc no s'hi esforça.
Sinònim: Cap de carbassa, cap buit, cap d'estornell, ésser un ase, tros d'ase.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Neci». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Expressió per a designar l'enteniment molt curt.
És un cap d'ase, no pot entendre res del que li expliques.
Sinònim: Cap de carbassa, cap buit, cap d'estornell, ésser un ase, tros d'ase, cap d'estopa, dur com un ou de mona.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
L'ase es molt més inteligent de lo que creuhen los que donen lo nom de 'cap d'ase' o de 'tros de ase' als que son prou tontos per no saber fer una cosa o per no entendre lo que'ls hi expliquen. Penso que ab axó se li fa una grossa injuria al ase.
Sinònim: Tros d'ase.
Gomis i Mestre, Cels (1910): Zoologia popular catalana «Capítol II. Monografies. L'ase», p. 17. L'Avenç.
Persona ignorant.
Lloc: Cat., Bal., Val., Ross.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap d'ase», p. 164. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Cap». Editorial Barcanova.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Balears (però és d'abast general).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
Curt d'enteniment.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Caràcter. Característiques respecte a l'enteniment», p. 18. Edicions 62.
Sinònim: Cap buit.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 52. Editorial Trabucaire.
Maneres de dir que una persona no està bé del cap.
Vilamajó, David (2020): «https://twitter.com/David_Vilamajo/status/1302612563159588865». Twitter.

Cap d'ase (o de cony, o de collons, o de cul, o de carbassa, o de meló, o de suro)

1 font, 1997.
Estúpid, beneit, poca-solta, ignorant.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Cap m.», p. 82. Edicions 62.

Ésser un cap d'ase

1 font, 1979.
Persona nècia.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Cap», p. 24. Editorial Millà.

Esser un cap d'ase

1 font, 1984.
Poc intel·ligent.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 47. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Esser un cap de burro

1 font, 1917.
Un tonto; un cap fluix. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Esser un cap de ruc

1 font, 2000.
Tenir el cap buit o enteniment molt curt.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Ruc», p. 172. Editorial Moll.