Paremiologia catalana comparada digital

Cap pardal novell porta la becada al vell

12 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1910.

Cap pardal novell porta la becada al vell

7 fonts, 1910.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de caçador», p. 1018. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «21. Animals - 21.5. Altres animals domèstics». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre els pardals». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys d'animals. Dites sobre els ocells. Dites sobre les becades». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 714», p. 852. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XI. Els animals. Els ocells», p. 457. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Cap pardal novell empapussa el vell

2 fonts, 1999.
Proverbi que retrata la pretesa manca de voluntat de les persones més joves de fer-se càrrec de la manutenció dels familiars més grans. Denota també que els progenitors han d'espabilar-se perquè no poden confiar en els seus fills.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Proverbis, refranys, aforismes, dites i cobles populars. C», p. 142. Autoedició.
Lloc: Els Reguers (Tortosa).
Grau, Adrian; Camacho, Tomàs (1999): Els Reguers «Dites, refranys i cançons», p. 97. Sistemes de Comunicació Gràfica.

Cap pardal novell dóna menjar al vell

1 font, 1992.
En una conversa en què es criticava un augment mínim en les pensions de jubilació.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
Castellà i Sebastià, Soledat; Maigí i Canalda, Carme (1992): Dites, cobles i rondalles: «Refranys i cobles» «Dites. Convivència i relació entre les persones i l'entorn», p. 139. Servei Local de Català de Tortosa.

Cap pardal novell, empapussa el vell

1 font, 2003.
Aforisme aplicat igual en la vida dels animals que de les persones.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 312. Ajuntament d'Amposta.

Cap pardal novell, porta la becada al vell

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. C», p. 157. Impremta Querol, Tortosa.