Paremiologia catalana comparada digital

Cara alta

18 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1926.

Anar ben cara alta

4 fonts, 1984.
Sense tenir res que amagar i ben orgullós.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 326. Editorial Moll.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2004): Revista Bellpuig, 706 «Modismes nostres», p. 14. Revista Bellpuig.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. A», p. 87. Consell de Mallorca.
Amb sa conciència neta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 24. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Anar cara alta

2 fonts, 1926.
Anar descobertament, sense amagar-se de la gent.
La Roqueta podrá sempre dí cara alta aquí y ahontsevuya, Roq. 53.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cara Loc». Editorial Moll.
Sense empegueir-se ni amagar-se de fer una cosa.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Cara», p. 123. Editorial Moll.

Amb la cara alta

1 font, 2008.
Sense avergonyir-se de res.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Anar amb la cara alta

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara», p. 205. Edicions Polígrafa.

Anar amb la cara ben alta

1 font, 2011.
Presentar-se en públic sense cap motiu d'avergonyiment.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 119. Eixam Edicions.

Anar en la cara alta

1 font, 2003.
Sense amagar-se de la gent.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 37. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Cara alta

1 font, 1926.
Sense empegueir-se ni amagar-se de fer una cosa.
Voltros, mal que mal, tothom sap qui sou, y vos presentau cara alta y descuberta, Ignor. 20.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Alt1 Loc.c)», p. 547. Editorial Moll.

Dur la cara molt alta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1777. Publicacions de la Universitat de València.

En la cara en alt

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1780. Publicacions de la Universitat de València.

En la cara molt alta

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1780. Publicacions de la Universitat de València.

Poder anar amb sa cara ben alta

1 font, 1984.
Tenir sa consciència neta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. P. Conjugacions vàries», p. 109. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Poder passejar-se cara alta

1 font, 2008.
No tenir res de què avergonyir-se.
No anava gens de posar es coll davall es jou del sant matrimoni; i no era que no servàs es llum ben dret i que no se pogués passejar cara alta per onsevuia (III, 123).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «P», p. 298. Editorial Moll.

Pot anar amb so cap ben alt, o amb sa cara ben alta

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. P», p. 113. Consell de Mallorca.

Vaig amb sa cara ben alta

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.
Pons Marquès, Pilar (2020): Refranys i dites populars menorquines de sa meva estimada àvia, Pilar Orfila (1871-1960) «Refranys i dites populars», p. 47. Setmanaris i Revistes, SL.