Paremiologia catalana comparada digital

Carn sense ossos

12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Carn sense ossos

3 fonts, 1995.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Carn», p. 221. Universitat Miguel Hernández.
Treball en què tot és benefici.
Sinònim: Canongia, sinecura, prebenda, ganga.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «C», p. 77. Edicions 62.
Treball de molt rendiment i poca feina.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Treball», p. 115. Edicions 62.

Ésser carn sense ossos

2 fonts, 2004.
(Ésser un) treball en què tot és benefici / (ésser un) càrrec de molt rendiment i poc treball.
Li han donat un càrrec que és carn sense ossos; la feina és poca i molt ben pagada.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sinecura». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinecura. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Carn sèns ossos

1 font, 1839.
Loc. met. y fam. Empleo que porta utilitat y conveniencia ab poc ó ningun traball.
Equivalent en castellà: Bocado sin hueso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Carn», p. 400. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. y fam. Empleo que porta utilitat y conveniencia ab poc ó ningun traball.
Equivalent en castellà: Carne sin hueso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Carn», p. 400. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. y fam. Empleo que porta utilitat y conveniencia ab poc ó ningun traball.
Equivalent en francès: Sinécure.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Carn», p. 400. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. y fam. Empleo que porta utilitat y conveniencia ab poc ó ningun traball.
Equivalent en italià: Boccon ghiotto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Carn», p. 400. Impremta de Josep Torner.
Loc. met. y fam. Empleo que porta utilitat y conveniencia ab poc ó ningun traball.
Equivalent en llatí: Munus, officium utile, incommodi expers.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Carn», p. 400. Impremta de Josep Torner.

Carn sèns' ossos

1 font, 1805.
Met. l'empleo, cárreg, etc. de mòlta utilitat y poc traball.
Equivalent en castellà: Bocado sin hueso.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Os», p. 136.
Met. l'empleo, cárreg, etc. de mòlta utilitat y poc traball.
Equivalent en llatí: Proficuum nec incommodum munus.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Os», p. 136.