Paremiologia catalana comparada digital

Carregar-li el gos mort

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

A qui li tirem el gos mort?

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 27. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Carregar-li el gos mort

1 font, 1994.
Inculpar algú d'alguna cosa o donar-li un treball ingrat que tots rebutgen.
Sinònim: Carregar-li el mort.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases fetes sobre la mort (o darrer sospir, o darrer viatge», p. 146. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Llançar el gos mort

1 font, 2007.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. L», p. 44. Edicions Víctor.

Llançar-se el gos mort

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1796. Publicacions de la Universitat de València.

Tirar-li a u el gos mort

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «G 799», p. 824. Columna Edicions.

Tirarli a ú el gos mòrt

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. T», p. 352. Editorial Arte y Letras.