Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Casa de criada, casa foradada
8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.
Casa de criada, casa foradada
2 fonts, 1951.
Si es tenen criats, s'han de pagar.
Casa de criada casa foradada
1 font, 2006.
Casa de criada, / sovint casa foradada
1 font, 1967.
Qui té criada, té la casa foradada
1 font, 1992.
Qui té mosses de soldada (de faldada) té la casa foradada
1 font, 2008.
Per dir que moltes joves de servici, solen despullar la casa on serveixen.
Qui té mosses de soldada / té la casa foradada
1 font, 1969.
La criada. Aquestes noies procuren sempre per elles i mai per l'amo.
Lloc: Maldà.
Qui té mosses de soldada, té la casa foradada
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui a des domestiques louées, a la maison percée.
Lloc: Catalunya del Nord.