Paremiologia catalana comparada digital

Caure en desgràcia

23 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1803.

Caure en desgràcia

13 fonts, 1968.
Perdre la consideració d'algú.
Equivalent en castellà: Caer en desgracia.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 24. Edicions 62.
Dites: fórmula breu que representa menor autonomia que el refrany en la seva textualització.
Conca, Maria (1987): Paremiologia «3. Delimitació del camp nocional», p. 58. Publicacions de la Universitat de València.
Perdre la gràcia o el favor d'algú.
Equivalent en castellà: De nada.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Desgràcia», p. 88. Enciclopèdia Catalana.
Perdre la consideració d'algú / perdre la gràcia o el favor d'algú.
Va caure en desgràcia del director general i ja no el van ascendir més / A la feina, va caure en desgràcia i des d'aleshores no ha tornat a ser feliç.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desfavorit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Perdre la consideració d'algú / perdre la gràcia o el favor d'algú.
El mecenes es va enfadar amb el pintor i l'artista va caure en desgràcia.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Desgraciat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sinònim: Caure de l'escambell (o d la trona, o del ruc).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «108», p. 43. Garsineu Edicions.
Perdre la consideració d'algú.
Va caure en desgràcia de l'entrrenador i ja no va jugar cap partit més.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 31. Diputació de Castelló.
Enemistat amb una persona.
Lloc: Cat., Bal., Val.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desgràcia», p. 102. Edicions Polígrafa.
Des del moment que va tirar pel seu costat, el president de la companyia va caure en desgràcia davant dels associats.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 133. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 206. Editorial Millà.
Lloc: Terra Alta.
Monner i Estopinyà, Anton (2016): Vocabulari de la Terra Alta «Dites, refranys i expressions. Caure», p. 493. Autoedició.
Deixar d'ésser plaent a algú.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Caure (o no), caiguda», p. 29. Editorial Millà.
Perdre la consideració d'algú.
Sinònim: Veg. Caure de l'escambell.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «C», p. 53. Edicions 62.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. C», p. 26. Edicions Víctor.

Cáurer en desgracia

2 fonts, 1803.
F. met. y fam.
Equivalent en castellà: Caer en desgracia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cáurer», p. 140.
F. met. y fam.
Equivalent en llatí: In alicuius offensionem cadere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Cáurer», p. 140.
F. met. y fam.
Sinònim: V. Cáurer.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Desgracia», p. 241.
Fr. met. y fam. Pérdrer algú lo afècte y satisfacció ab que altre lo tractaba.
Equivalent en castellà: Caer en desgracia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desgracia», p. 683. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Pérdrer algú lo afècte y satisfacció ab que altre lo tractaba.
Equivalent en francès: Perdre les bonnes grâces, la faveur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desgracia», p. 683. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Pérdrer algú lo afècte y satisfacció ab que altre lo tractaba.
Equivalent en francès: Tomber en disgrâce.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desgracia», p. 683. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Pérdrer algú lo afècte y satisfacció ab que altre lo tractaba.
Equivalent en italià: Cadere, venire in disgrazia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desgracia», p. 683. Impremta de Josep Torner.
Fr. met. y fam. Pérdrer algú lo afècte y satisfacció ab que altre lo tractaba.
Equivalent en llatí: In alicujus offensionem incidere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Desgracia», p. 683. Impremta de Josep Torner.

Caure (algú) en desgràcia

1 font, 1997.
Perdre la consideració que se li tenia.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Caure tr.», p. 95. Edicions 62.