Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1060. Editorial Selecta-Catalonia.
Cent lliures de carabassa no fan una unça de greix
17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1926.
Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix
4 fonts, 1951.
Equivalent en francès: Cent quintaux de courge ne font pas une once de graisse.
Lloc: Catalunya del Nord.
La carabassa té poca substància. En sentit figurat, i per analogia, s'aplica a les coses insubstancials.
Cent lliures de carabassa no fan una unça de greix
2 fonts, 1926.
Lloc: Mallorca.
Cent lliures de carabassa, no fan una unça de greix
2 fonts, 1984.
Coses insubstancials.
Lloc: Menorca.
Lloc: Deià (Mallorca).
Cent quintars de carabassa no fan una unça de greix
2 fonts, 1926.
Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils.
Sinònim: Dos plats de carabassa no fan un dit de sèu.
Lloc: Mall.
Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils.
Lloc: Illes Balears.
Lloc: Illes Balears.
Cent lliures de carabassa, no fan una lliura de greix
1 font, 2008.
La carabassa té poca greixina.
Cent lliures de carabassa, no fan una lliure de greix
1 font, 1996.
Té poc aliment i manco grassa.
Lloc: S'Arenal.
Cent quintars de carabassa i no fa una unça de greix
1 font, 1993.
Significa que la carabassa té poca substància i per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials (D.).
Cent quintars de carabassa, no fan una unça de greix
1 font, 1926.
Significa que la carabassa té poca substància, i per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials.
Lloc: Bal.
Una arrova de carbassa fa perdre una unça de greix
1 font, 1978.
Se la inclou en l'olla podrida, puix que la gent té d'ella molt mal concepte quant a la seva valor alimentària.
Una arrova de carbassa no fa una unça de greix
1 font, 1978.
Se la inclou en l'olla podrida, puix que la gent té d'ella molt mal concepte quant a la seva valor alimentària.