Paremiologia catalana comparada digital

Com més costa, més val

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Com més costa, més val

8 fonts, 1984.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Altres expressions musicals». Blogger.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3546», p. 315. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Fontana, Joan; Gargallo, José Enrique; Pàmies, Víctor; Ugarte, Xus (2016): Els refranys més usuals de la llengua catalana «Tema 3. Sobre oficis i beneficis (diners, treballs, oficis...)». Llibres de l'Index, S.A..
Valorem les coses que ens ha costat aconseguir.
Equivalent en castellà: Lo que más cuesta, en más se aprecia.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «costar». Editorial Barcanova.
Les coses aconseguides amb esforç s'aprecien més.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 423. Edicions 62.
Com més costa, més l'aprecien.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 219. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Com més costa més val

1 font, 1993.
Vol dir que quant més esforç o sacrifici ocasiona l'obtenció d'una cosa més l'apreciam (D.). En to humorístic es diu també de la ciutat de Maó, que és molt costeruda.
Equivalent en castellà: Lo que más cuesta, en más se aprecia.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «782 Cosins», p. 113. Institut Menorquí d'Estudis.

Com mes còsta, mes val

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XX.- Hizenda (Bossa, butxaca)», p. 305. Institut Menorquí d'Estudis.