Paremiologia catalana comparada digital

Com més petit, més atrevit

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Com més petit, més atrevit

4 fonts, 1926.
Significa que els homes menuts solen esser agressius i xerraires.
Sinònim: Home petit, llengua llarga | Com més petita es la nou, més soroll mou.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Petit, -ita Refr. e)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1983): Refranys musicals. Comparances «Comparances», p. 146. Editorial Selecta-Catalonia.
Font: ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «Cos i ànima», p. 35. Instituto de Estudios Turolenses.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 214. Edicions 62.

Com més petit, mes atrevit

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Gros / Prim / Alt / Petit», p. 229. Universitat Miguel Hernández.

Com més xic, més atrevit

1 font, 1992.
Sinònim: Petit i atrevit | Petitó i valentó.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «X 46», p. 912. Columna Edicions.

Home petit, molt atrevit

1 font, 1951.
Refranys de mètrica tetrasil·làbica.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Pròleg», p. 109. Editorial Selecta-Catalonia.

Petit i atrevit

1 font, 1992.
Sinònim: Com més xic, més atrevit | Petitó i valentó | El petit no val res si no és ardit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2013», p. 168. Columna Edicions.