Paremiologia catalana comparada digital

Comptes vells, mentides amb ells

12 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Comptes vells, mentides amb ells

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1137. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 424. Edicions 62.

Històries velles, mentides en elles

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 130», p. 66. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «H», p. 168. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Històries velles, mentires en elles

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «H», p. 129. Editorial Arte y Letras.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 16. Autoedició.

Comptes vells, mentides en ells

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2697», p. 150. Columna Edicions.

Conte de vell, mentires en ell

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 41. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Conters vells, mentires en ells

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 50. Editorial Arte y Letras.

Contes vells, mentides amb ells

1 font, 2010.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 89. Edicions del Bullent.

Histories velles, mentires en elles

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «H», p. 82. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).