Paremiologia catalana comparada digital

Contraris, amb pocs n'hi ha prou

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

Contraris, amb pocs n'hi ha prou

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Les relacions interpersonals. Enemistat», p. 167. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 2954», p. 198. Columna Edicions.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «C», p. 18. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els enemics», p. 252. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 95. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Contraris, en pòcs n'hi ha pròu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 50. Editorial Arte y Letras.

Contraris, en pocs n'hi ha prou

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «C», p. 42. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).