Paremiologia catalana comparada digital

Cori-mori

31 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1864.

Cori-mori

11 fonts, 1926.
Mal. de cor; debilitat produïda per la falta d'aliment.
Com no més havia pres xacolata, tenia un cori-mori que li feya fer badalls, Vilanova Obres, iv, 28 | Tinch un cori-mori que tot ho veig decantat, Vilanova Obres, xi, 235 | I també li apuntava el cori-mori del basqueig, Einer Capcigr. 78.
Equivalent en castellà: Desfallecimiento | Ahilo.
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cori-mori». Editorial Moll.
Sensació a mitges entre mareig i gana que pot aparèixer quan fa moltes hores que no es menja.
Fa tanta estona que no he menjat que ara tinc «cori-mori».
Lloc: Ogassa (Ripollès).
Anglada i Cambras, Josep M (2014): Romànic i Carbó. El Ripollès en miniatura «Mots de l'època. Paraules compostes. Expressions o frases curtes -- https://miniaturesimaquetes.blogspot.com/2014/02/mots-de-lepoca.html». Blogger.
Equivalent en castellà: Ahílo, desfallecimiento.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 62. Editorial Pòrtic.
I qui no recorda els moments difícils que ens han fet passar els cori-mori i mals de cor, els decandiments i els rau-rau que fan que els nostres estimats budells ronquin de gana?
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca», p. 154. Editorial Gregal.
Mal de cor, debilitat per falta de menjar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 181. Editorial Gregal.
Defalliment produït per la gana / debilitat produïda per la falta d'aliment.
Com que només havia pres xocolata, tenia un cori-mori que li feia fer badalls / Ell tenia cori-mori d'haver estat tres dies sense menjar i es va desmaiar.
Sinònim: Mal de cor.
Font: A-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Defalliment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Sensació especial de defalliment quan fa massa estona que no s'ha menjat.
Lloc: Caçà.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cori-mori 1», p. 204. Edicions Polígrafa.
Estar melangiós i malaltís, sense voluntat per al treball.
Lloc: Borèn.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cori-mori 2», p. 204. Edicions Polígrafa.
Compost repetitiu i expressiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.
Decandiment.
Lloc: Pla de l'Estany.
Parlar plaestanyí (2016): Parlar plaestanyí «https://www.facebook.com/ParlarPlaestanyi/posts/aquest-%C3%A9s-el-llistat-de-les-paraules-i-expressions-recollides/931348410297355/». Facebook.
M. mal de cor; debilitat produïda per la falta d'aliment.
Lloc: Cadaqués, Empordà, Garrotxa, la selva, Vallès, Pla de Bages, Pla de Barc.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1983): El parlar de Cadaqués «4.4. Lèxic. 4.4.2. Vocabulari. C», p. 77. Diputació Provincial de Girona.
M. sin. mal de cor, debilitat produïda per la falta d'aliment.
Lloc: Cadaqués, Empordà, Garrotxa, la Selva, Vallès, Pla de Bages, Pla de Barc.
Font: DCVB.
Sala i Brusés, Ernesta (1994): El vocabulari de Cadaqués «C», p. 52. Parsifal Edicions.
Defalliment. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Tenir cori-mori

7 fonts, 1979.
Estar marejat, amb ganes de vomitar.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 55. Edicions Baix Empordà.
Ant. Tenir gana.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «C», p. 55. Edicions Baix Empordà.
Tenir molta gana.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. T», p. 273. Autoedició.
Tenir gana.
Dóna'm un bocí de pa que tinc cori-mori.
Iglésies Gelabert, M. Teresa (2011): Recull de frases fetes «Recull de frases fetes amb cor», p. 74. Autoedició.
Cada dia pels volts de la una tenia cori-mori.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 316. Llibres de l'Index, S.A.
Sinònim: Veg. Córrer la rata (o la rateta) pel ventre.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «cori-mori». Editorial Barcanova.
Mal de cor, gana.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «tenir», p. 136. Editorial Millà.
Tenir gana. De: Dorca, Jordi.
Lloc: Lluçanès.
Font: El parlar del Lluçanès (2006), El parlar de la Vall del Ges, Orís i Bisaura (2007) i El parlar de Collsacabra (2008).
Rull, Xavier (2025): «Perles de la parla del Lluçanès i el Bisaura-Vidranès (3: les terminacions) - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/perles-parla-llucanes-bisaura-vidranes-3-terminacions_1436350_102.html». El Nacional.cat.

Venir-li un cori-mori

2 fonts, 1994.
El xup-xup d'una cassola li feia venir un cori-mori amorós que el deixava, tal·là-tal·lera, a les portes de la glòria.
Solsona, Ramon (1994): Avui «Sala i alcova. Xerric-xerrac», p. 56. L'Avui / El Punt Avui.
El xup-xup d'una cassola li feia venir un cori-mori amorós que el deixava, tal·là-tal·lera, a les portes de la glòria.
Solsona, Ramon (1994): Reflexions de sala i alcova «Xerric-xerrac», p. 52. L'Avui / El Punt Avui.

Corimori

1 font, 1864.
M. En lo llenguatje familiar es lo defalliment del que té gana de menjar. Tremoló de cor.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Corimori», p. 442. Hermanos Espasa, Editores.
M. En lo llenguatje familiar es lo defalliment del que té gana de menjar. Defalliment.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Corimori», p. 442. Hermanos Espasa, Editores.

Còris mòris

1 font, 1901.
Debilitat, gana o mal de còr.
Ting còris mòris.
Lloc: Manresa.
Sarret i Arbós, Joaquim (1901): Ethologia de Manresa «Vocables moderns», p. 212. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Coris moris

1 font, 2022.
Solé Brichs, Maria (2022): «https://twitter.com/MariaBrichs/status/1606612501495394304». Twitter.

Coris-moris

1 font, 2011.
M. A Cerdanya, cori-mori, mal de cor, debilitat produïda per la falta d'aliment. Defalliment, sensació de buidor a l'estómac produïda per la gana.
Iré a fer un mossec, tinc un coris-moris.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Montané, Anna; Figuera, Agnès; Quílez, Enric, i Vigo, Salvador (2011): El parlar de Cerdanya. Gramàtica, diccionari cerdà, dites populars «Lèxic. C», p. 139. Edicions Salòria.

De cori-mori

1 font, 2011.
Fins que no diuen amén, en l'eternitat que triguen a dir amén, tinc la sensació de que em desmaiaré de cori-mori.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «De casa en casa - III», p. 138. Edicions Proa.

Fer-li venir un cori-mori

1 font, 1902.
S'hauria dit que aquell dolor era l'únic que en ell vivia, rosegant seguit, seguit, com una llima sorda i fent-li venir un cori-mori angoixós que li muntava i baixava de la boca del cor fins a la gola.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «En Met de les Conques», p. 38. Edicions 62.

Sentir com un cori-mori

1 font, 1902.
Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s'hi va sentir com un cori-mori, una llei de cosa dolça que li semblava que era alegria.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «Idil·li xorc», p. 54. Edicions 62.