Paremiologia catalana comparada digital

Cremallot al llum, pluja i no fum

15 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1881.

Cremallot al llum, pluja i no fum

4 fonts, 1979.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3641», p. 339. Columna Edicions.
Altres senyals de pluja.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Cremallot al llum de vesprada, pluja a la matinada

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.
Quan un tros de ble s'apaga cap al vespre és un indicador de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 41. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Foc /Cremada», p. 253. Universitat Miguel Hernández.

Cremallot al llum, / pluja i poc fum

2 fonts, 1930.
Les observacions sobre els indicis de pluja fetes damunt coses d'ordre divers.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 117. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Les observacions sobre els indicis de pluja fetes damunt coses d'ordre divers, han donat els següents proverbis.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 350. Edicions Polígrafa.

Cremallot al llum / pluja y no fum

1 font, 1888.
Ditxo general á tot Catalunya. Quan lo blé dels llums d'oli forma robelló, indica pluja.
Lloc: Catalunya.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.

Cremallot al llum, / pluja i molt fum

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 27. La Neotípia.

Cremallot al llum, / pluja i no fum

1 font, 1936.
Però tenim altres senyals de pluja en ço que ens envolta.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.

Cremallot al llum, pluja i molt fum

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.

Cremallot al llum, pluja i poc (o i no) fum

1 font, 1999.
Quan el ble deixa de fer flama indica que plourà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 41. Edicions 62.

Cremellot al llum / pluja y no fum

1 font, 1881.
Ne nocturna quidem carpentes pense puellac nescivere hiemem, testa «quum ardente viderent scintillare oleum, et putres concrescere fungos.» (Virgili, Geórg. Lib. I.).
Y el copo urdiendo en la nocturna vela, anúncianle tambien las hilanderas, si la mecha blanquea en su candela ó de ella ven saltar chispas ligeras. (Trad. de Perez de Camino.).
Bartrina d'Aixemús, Joaquim M. (1881): La meteorologia popular «Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de las plantas, etc.», p. 26. Carrutxa.