Paremiologia catalana comparada digital

Cuc clar, a l'amo fa cantar

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1919.

Cuc clar, a l'amo fa cantar

4 fonts, 1992.
Quan 'està clar' és quan va a pujar a la botja. Si 'està clar' és que ha aplegat al final.
Font: Soldevila.
Bataller Català, Alexandre; Narbon Clavero, Carme (2005): Les paraules de la seda. Llengua i cultura sericícula valenciana «4.7. Fraseologia sedera. 4.7.1. Refranys», p. 253. CEIC.
Lloc: Benaguasil (Camp de Túria).
Font: Sentit al 'tio Eugenio' de Benaguasil (Lluesma).
Bataller Català, Alexandre; Narbon Clavero, Carme (2005): Les paraules de la seda. Llengua i cultura sericícula valenciana «4.7. Fraseologia sedera. 4.7.1. Refranys», p. 253. CEIC.
Blas Núñez, Amparo; Oriola Velló, Frederic (2012): El mirall pautat. Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular «3. Animalades. C», p. 79. Edicions Tívoli.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. C. Activitats de producció. Sericicultura. El cuc de seda», p. 912. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3881», p. 398. Columna Edicions.

Cuc clar, l'amo fa cantar

4 fonts, 1926.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «9. El cantar en les parèmies: cantar - joglars - trobadors». Blogger.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cuc Refr. c)». Editorial Moll.
Si el blat té pocs cucs, l'amo està content.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.11. Cuc. Refranys», p. 44. Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.

Cuc clar, al amo fa cantar

2 fonts, 1928.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «13. Animalets que emeten cants». Blogger.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 52. Editorial Arte y Letras.

Cuc clar a l'amo fa cantar

1 font, 2005.
Font: Alberola, 1928: 52; citat per Farnés, 1994: III, 398.
Bataller Català, Alexandre; Narbon Clavero, Carme (2005): Les paraules de la seda. Llengua i cultura sericícula valenciana «4.7. Fraseologia sedera. 4.7.1. Refranys», p. 253. CEIC.

Cuc clar al amo fá cantar

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «C», p. 30. Real Academia de Historia.

Cuc clar l'amo fa cantar

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 124. Edicions Víctor.