Paremiologia catalana comparada digital

Déu do mannà!

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Deu do mànna!

2 fonts, 1918.
No tots els refranys estan en vers: primer, quand la sentencia, per síntesi, se fa interjeccional.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys», p. 274. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu do manna (maina)!

1 font, 2008.
Expressió del desig, davant una collita, que sigui molt abundant.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 266. Editorial Moll.

Deu do manna!

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXVI.- Piadosus», p. 322. Institut Menorquí d'Estudis.

Déu dó mannà!

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 377», p. 535. Columna Edicions.

Déu do mannà!

1 font, 1993.
Es diu exclamativament davant una gran abundància de coses (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «901 Déu», p. 131. Institut Menorquí d'Estudis.