Paremiologia catalana comparada digital

Déu no pega amb les dues mans

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Déu no pega amb les dues mans

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 433», p. 554. Columna Edicions.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Mà», p. 199. Universitat Miguel Hernández.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «D», p. 107. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Déu mai pega en les dos mans

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: 1928, Moreira (1916): Utilitat de lo inútil. Massip (1991: 45, 419). Veg. Déu no ferix en les dos mans. *També en Moreira (1934).
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 60. Institut d'Estudis Catalans.

Déu no ferix en les dos mans

1 font, 2021.
De: Moreira, Joan.
Lloc: Tortosa.
Font: Moreira (1926): Tararà i tararú, tot ve a ser u. Massip (1991: 466). Veg. Déu mai pega en les dos mans.
Flores Abat, Lluís-Xavier (2021): «Els refranys en la producció teatral del tortosí Joan Moreira», p. 60. Institut d'Estudis Catalans.

Déu no pega amb les dos mans

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.

Deu no pega en les dos mans

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «D», p. 63. Editorial Arte y Letras.