Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 491», p. 572. Columna Edicions.
Déu parla per qui calla
9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.
Déu parla pels qui no rallen
2 fonts, 1992.
Es diu per significar que més prest o més tard, la veritat s'imposa.
Déu parla per qui calla
2 fonts, 1926.
Lloc: Mall.
Equivalent en francès: Dieu parle pour qui se tait.
Lloc: Catalunya del Nord.
Deu parla p'els qui no rallen
1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Déu parla p'es qui no rallen
1 font, 1984.
Vol dir, que es calumniats injustament, no necessiten excusar-se.
Lloc: Menorca.
Déu parla pels qui no parlen (o pels qui no rallen)
1 font, 1926.
Significa que els calumniats o acusats injustament no necessiten excusar-se.
Deu parla pels qui no rallen
1 font, 1918.
I segón, quand es pensament queda clòs per éll mateix (si val es mot), i no va a manllevar requincadures.
Lloc: Menorca.