Paremiologia catalana comparada digital

Darrere d'un bon casar, ve un bon cagar

10 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Darrere un bon casar, ve un bon cagar

3 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Cagar Refr. f)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Cagar», p. 40. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 57. Edicions Tres i Quatre.

Darrera un bon casar, ve un bon cagar

2 fonts, 1926.
Sinònim: Home casat, burro espatllat | S'és més aviat casat que burro albardat | Sant Casar és un gran sant; Sant Casat ja no ho és tant | T'has casat, t'has cagat | Casa't, Pere, que el mal any t'espera | Casa't, i et diran vós.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Casar Refr. e)». Editorial Moll.
Fa referència a les «cagueres» qiue solen venir a partir dels nou mesos de casats.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «629 Casar», p. 94. Institut Menorquí d'Estudis.

Darrera d'un bon casar, / ve un bon cagar

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIII.- Parlar graç», p. 318. Institut Menorquí d'Estudis.

Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1742», p. 857. Columna Edicions.

Darrera un bon casar ve un bon cagar

1 font, 1984.
Resalta sa importància, de ses necessidats corporals.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parlar gras», p. 252. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Darrere d'un bon casar, ve un bon cagar

1 font, 2009.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Escatologia», p. 74. Revue Catalane.

Darrere un bon dinar, ve un bon cagar

1 font, 2008.
La sensació de plaer davant una bona buidada és similar a la d'una bona dinada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.1. Aliments. Menjar. Fam. Refranys», p. 366. Editorial Moll.